Comencem!

 Tinc una motxilla 

que és un osset blanc,

i quan vaig a l’escola,

se’n ve amb mi botant.

Empar de Lanuza

Per molt menuts que siguem, tots arribem a l’escola amb una motxilla. N’hi ha que pesen molt i d’altres que semblen ben lleugeres. N’hi ha que costen molt d’obrir; d’altres que, de seguida, deixen veure tot el que guarden.
N’hi ha que… i d’altres…
Cadascuna diferent, i cadascuna, plena… D’olors i sabors, d’històries i melodies, de costums i rituals. D’espais i temps, de pors i fortituds, de conquestes i reptes, de maneres de ser i de fer. I, sobretot, de persones i vincles. De persones i vincles que ens fan de port.
Perquè és des d’ací, des d’allò conegut i estimat, que podem obrir-nos al món.
Comencem.
Junts. Perquè tot allò que cada xiquet porta a la motxilla continue amb ell en travessar la porta de l’escola.
A poc a poc. Perquè tots necessitem temps per a anar treient el que hi portem dins.
Famílies, xiquets i ossets blancs, vos esperem amb el cor i els braços oberts per a començar a entreteixir les nostres històries de vida.