divendres, 31 d’octubre del 2014

Temps de iaios i iaies


Com sabeu, el viatge al Trenet és un viatge compartit. Un viatge compartit amb els xiquets i amb vosaltres, famílies, a qui tant ens agrada tindre ben prop. És per això que ens alegra que cada dia entreu amb els vostres fills a les classes i que, si podeu, hi passeu una estona amb nosaltres. I és per això també que, cada any, en arribar la tardor, deixem en les millors mans el nostre Trenet. Les mans dels iaios i de les iaies, que mai no deixen de sorprendre’ns i emocionar-nos obrint les seues maletes, plenes d’experiències i d’il·lusió, perquè junts puguem gaudir de les estacions més especials, sinó úniques, a què ens porta l’estima que ens tenen i que els tenim.
Passejar-nos en la vostra cadira de rodes, ensenyar-nos a posar rajoles com a bons obrers, seguir el ball de les agulles de fer calça, sentir-vos contar als nostres companys la història que més ens agrada, tastar el pastisset que tan bé vos ix i que amb tanta cura heu fet... Moments entranyables que quedaran per sempre en el record dels xiquets i de les xiquetes i, per descomptat, també en el nostre.
Moltes gràcies, (s)avis i (s)àvies, i fins molt prompte.

















dimecres, 22 d’octubre del 2014

Xarrada "Criança i cos"

Amb l'arribada de la tardor, ja està ací també el primer cicle de xarrades del curs, “Criança i cos”, com sempre, debades i obert a tot aquell que hi vulga assistir.
El dijous 6 de novembre vindrà Gretel Botella, professora i formadora de pilates, qui ens oferirà una xarrada-taller de pilates durant l’embaràs i el postpart.

Cal que hi vingueu amb el vostre bebé i que porteu roba còmoda i calcetins.

El dijous 26 de novembre, Mercedes Alfonso, educadora de massatge infantil, ens farà una demostració d’aquestes tècniques que tants beneficis afectius i fisiològics aporten als bebés i al vincle que estableixen amb els seus pares.
Cal que hi vingueu amb roba còmoda, crema corporal i una tovallola perquè pugueu gitar el vostre bebé.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Col·laboració amb la Universitat de València

Ha sigut tot un goig haver col·laborat amb algunes de les estudiants de les noves fornades de mestres d'educació infantil, les quals han presentat avui el model pedagògic de l'Escoleta El Trenet com a base del seu treball d'investigació.

dijous, 16 d’octubre del 2014

La tardor


S'endormisquen les fulles al bressol del vent, daurant el camí silent cap a l'hivern.
Esguits de vida vella que el son de la terra adobarà fins a tornar-la novella.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

El nostre 9 d'octubre, al Levante-EMV

S’acostava el 9 d’octubre i, en la ment de tot l’equip, sobrevolava la idea d’aprofitar l’avinentesa per a obrir, una vegada més, l’Escoleta al barri i, alhora, compartir amb els veïns una de les tradicions que conforma la nostra identitat: la "mocadorà" amb què endolcim cada 9 d’octubre l’efemèride que representa el naixement del nostre poble.
Parlar, però, de tradicions a xiquets de 0 a 3 anys, parlar de què hi havia abans que hi eren quan tot just comencen a saber que són, quan tot just, més aviat, comencen a ser i a descobrir el món que els envolta, ens porta a acostar-nos al passat de la manera més primària i tangible possible. Quan, al capdavall, només existeix el present i el passat es cenyeix a l’arròs que s’han empassat al migdia o al caragol que ha aparegut al matí al pati... hi ha un altre temps, però, que va més enllà i que tots coneixen ben bé.
Un temps que viu en les històries que ens rescaten de l’oblit els mestres, els pares... O els avis, les persones que més en saben, que més n’han viscut, i que, amb la màgia de la paraula, ens fan endinsar-nos en el temps del que alguna vegada va passar, o no, quan nosaltres encara no hi érem. El temps, per exemple, en què la fruita i la verdura eren el bé més preat, el regal de la nostra terra amanit amb l’esforç i la delicadesa de qui espera compartir-la amb qui més estima. 
Amb aquest primer tast, hem començat a l'Escoleta a contar als xiquets la història de la nostra historia, i ho hem volgut fer amb les persones que ens la lleguen, els avis, a qui hem anat a visitar per a poder afegir una història més a aquesta història feta ja de 775 anys d’històries: La història d’uns xiquets que, la vespra del 9 d’octubre de 2014, hem anat a l'Associació de Pàrkinson de València a obsequiar els veïns que hi fan teràpia amb els pastissets de sant Dionís que vam pastar ahir seguint els consells de Josep, el nostre forner, i amb els quals hem assaborit avui junts el futur de la nostra xicoteta gran història. 
Bàrbara, Jandri, Nelo, Laura, Mª José i totes les persones que ens heu acollit com a casa a l’Associació, moltes gràcies i enhorabona pel magnífic treball que hi feu. 
I avui ens ha fet molta il·lusió poder reviure l'emoció que vam viure amb els nostres amics i amigues de l'ASOCIACIÓN PARKINSON VALENCIA amb la notícia amb què el levante-emv.com s'ha fet ressò de la celebració del 9 d'octubre a l'Escoleta. Gràcies a tots els qui ho vau fer possible!


dilluns, 13 d’octubre del 2014

La "mocadorà" a l'Associació de Parkinson de València

Ja som ben a prop del 9 d’octubre i al Trenet ja ho tenim tot preparat per a celebrar-ho demà d’una manera molt especial. És per això que, avui, els més majors de l'Escoleta hem anat al forn Company, un dels més antics no només del nostre barri sinó de tota València, perquè ens ensenyaren a fer els pastissets de sant Dionís: Peres, taronges, llimes, bajoquetes, melons d’Alger... i, per descomptat, piuleta i tronador.Com podeu comprovar, no n’hem perdut detall i, ben carregats amb la coloraina de massapà, hem tornat a l’Escoleta per a pastar els pastissets de la nostra "mocadorà", la qual regalarem demà als veïns de l’Associació de Pàrkinson de València per a endolcir-los la vesprada compartint amb ells aquesta tradició tan nostrada.
I la vespra del 9 d’octubre , hem anat a l’ASOCIACIÓN PARKINSON VALENCIA a obsequiar els veïns que hi fan teràpia amb els pastissets de sant Dionís que vam pastar ahir seguint els consells de Josep, el nostre forner, i amb els quals hem assaborit avui junts el futur de la nostra xicoteta gran història.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

La gallina Quiqueta 2016

Ahir, després d’escoltar el cloc-cloc misteriós que tan intrigats ens tenia, i que els nostres ouaters, Nacho i Lola, ens desvelaren que era la gallina Quiqueta qui ens cridava, vam anar a la seua granja, al Perellonet, on vam passar una vesprada de Pasqua per al record.
Vam riure imitant el seu cloc-cloc, redolàrem per terra, correguérem darrere del catxirulo, ens embadalírem veient com els núvols canviaven de forma i, per descomptat, trencàrem l’ou i ens menjàrem la mona.
Després d’acomiadar-nos de Quiqueta i de tots els seus amics donant-los el sopar, al cel també van començar a regalimar-li les llàgrimes, i, bufant besets fins i tot damunt de l’autobús, vam fer camí cap a l’Escoleta, on encara ens quedava per viure la gran aventura de gaudir de la nostra primera nit fora de casa. Moments màgics embolcallats amb el somriure còmplice dels companys, amb l’abraçada incondicional dels nostres peluixos i ninos, i amb la mirada plena de conhort, afecte i tranquil·litat de les nostres mestres, amb qui ens vam adormir envolant pel cel de l'Escoleta els records d'un dia ple d'emocions a la granja, i amb qui avui ens hem despertat encomanant-nos les primeres rialles del dia. Rialles que, de sobte, s’han fet silenci quan ens hem adonat que tornaven a sonar els cloc-cloc de la gallina Quiqueta, que ha vingut avui a veure’ns i, amb el gall Quiquiricó i la resta dels seus amics, ens han endolcit la vesprada amb el teatre amb què les alumnes de pràctiques han començat la seua estada d’aprenentatges i emocions compartides amb nosaltres.




































































dijous, 9 d’octubre del 2014

Concert de benvinguda amb Xiquismiquis

Els globus inundaven la plaça i els somriures, les cares dels xiquets... i també les nostres, de veure que ens faltaven mans per a saludar tots els vells i nous antics companys de viatge que vos vau aplegar dimecres al concert. 
Moltes gràcies a tots els que vau omplir d'alegria i bona energia la plaça i, sobretot, moltes gràcies, Anna, Andreu i la resta de la banda per posar-li música i lletra a l’ànima del Trenet, que, per trenta-cinquena vegada, vos vol dir a tots i a totes... Benvinguts i benvingudes a aquest nou viatge, treneteres i treneters!