dimecres, 26 de febrer del 2020

Construir i construir-nos

Xicotets grups, una sala àmplia i diàfana, i un bon cabàs de blocs de fusta.
L'espai de les construccions convida a traure la pròpia creativitat, a sentir la satisfacció de crear estructures que abans no existien,
estructures que reflecteixen i canalitzen el món imaginatiu dels infants.
Muntar i tombar...? Dirigir la pròpia actuació d'acord amb la intenció, pensar i portar a terme maneres diferents d'ordenar i de classificar,
ocupar l'espai, agrupar segons la forma i la mida, experimentar amb l'equilibri, formular hipòtesis i provar el comportament de la matèria, aventurar les primeres elaboracions simètriques i estructures lògiques...

Construïm i ens construïm, sense regles ni instruccions, moguts pel deler d'entendre la realitat, engrescats pel plaer de descobrir-la i descobrir la pròpia capacitat de transformar-la.
 






dilluns, 24 de febrer del 2020

La llum de la buguenvíl·lia

Les taules de llum conviden a observar amb detall, a concentrar-se, a manipular i a explorar des de la calma i la creativitat de provar, i comprovar, les propietats i canvis dels objectes a partir de la pròpia actuació.
Reflexos, transparència i opacitat, descomposicions de colors, combinacions de llum i ombra... amb làmines de plàstic, blocs de fusta, sorra... o, com hui, amb les fulles i les flors que han caigut de la buguenvíl·lia del pati.
Ací un deixem un grapat de fotografies d’aquestes particulars composicions en porpra i verd.






dijous, 20 de febrer del 2020

Moments quotidians, moments “invisibles”... però tan importants!

A mesura que avança el matí, l’energia va minvant a poc a poc a l’aula dels infants més menuts.Fins que l’arròs o les lentilles s’acaben de coure, però, l’espera s’acurta amb l’escalforeta d’una abraçada ben llaaaarga.
Moments quotidians, moments “invisibles”... però tan importants!

Sentir-nos escoltats, cuidats, consultats, acceptats i valorats tal com som… les situacions de cura ens proporcionen benestar, i permeten teixir un vincle basat en el respecte, el bon tracte i la mutua confiança amb l’altre.

La pedagogia de les cures, que en diria el gran Hoyuelos. Moments menyspreats com a merament “assistencials” que, contràriament, conformen una de les essències del 0-3.
Visibilitzem-la, reivindiquem-la. Trobem-li temps, posem-hi tota la nostra presència, atenció i consciència.



diumenge, 16 de febrer del 2020

Sembra d'alls

“Si vols un bon aller, sembra'l al febrer".
I ací ens teniu fa uns dies, cavant la terra, desgranant els alls i ficant en filera els grans.
Cada setmana hi aguaitarem, i si per Sant Joan en podem collir almenys una cabeça, amanirem l'esgarradet, coronarem l'arròs al forn o farem com els alcudians i menjarem rosques amb all! Amb una tomaca a mos redó, ben sucosa i saborosa! Ai, quines ganes tenim que vinga l'estiu i puguem tornar a gaudir-ne!
L'educació alimentària és respectar els temps de la terra, és conéixer els plats nostrats, és implicar els infants en l'elaboració, és apostar per aliments ecològics, de temporada i deproximitat... i, fer-ho, és necessari... i deliciós!








dimecres, 12 de febrer del 2020

La visita d'Anna

Anna Nàcher, una de les mestres fundadores d'El Trenet i companya fins fa tres cursos, ens va visitar fa uns dies, i, enfilant un conte darrere de l'altre, va deixar embadalits els infants com ho va fer durant vora quaranta anys.

I és que tant fa els anys que hagen passat, que l'espurna de la imaginació i l'estima per la infància i l'educació mai no s'apaga.

I Anna, d'una cosa i de l'altra, en tenia, i en té, per a abrandar una foguera!



dilluns, 10 de febrer del 2020

Experimentació amb pigment

Si bufem s'enlaira, i quan cau, dibuixa un enfilall de punts... Els refreguem amb un dit o amb la mà sencera, i un rastre més estret o més ample impregna el llenç. Arrosseguem el traç, ara més ràpid, ara més lent; els colors s'estenen i es barregen. Omplim més o menys porció del cartó amb moviments centrípets o centrífugs, expansius o contractius. Taques o punts, línies rectes o corbes, contínues o discontínues.
Parem i ens mirem les mans, espill d'una composició en què l'infant és, alhora, pinzell i llenç.
L’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical...), és una necessitat vital, i, per això, la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i expectatives, així com de la interferència de l’adult i de la priorització del resultat per damunt del procés.
I és que, si és el procés el que prima, si no hi ha instruccions, si no es busca un resultat homogeni i preconcebut, si no cap el correcte/incorrecte (?)... el gaudi és immens, l’experiència és plena i la bellesa que s’hi plasma, inimitable...
Moltes gràcies a Patrícia, mare de Martina, per regalar-nos esta polseta tan màgica!
Ací us deixem un grapat d’imatges de l’experiència dels infants d’1 any amb el pigment.






divendres, 7 de febrer del 2020

Dies de formació

Dies de formació... temps d'aprenentatge, intercanvi i creixement!

Un dissabte sobre recursos musicals per a portar a l'aula -joc instrumental, experimentació sonora i descoberta de l'emocionalitat de la pròpia veu i el cant- amb Cordes Espai Educatiu.
I l'altre dissabte, conferència d’André Stern que portava com a títol "Juguem?” i que s’emmarca dins del projecte “Una educació infantil per al segle XXI", darrere del qual hi ha una persona molt estimada per la família trenetera, Rosa Mestre i també Vicent Gràcia Pellicer.
Un al·legat a favor del joc -hi ha tot el voldríem que voldríem: constància, concentració, capacitatd'anar més enllà dels propis límits, creativitat, llibertat...; una crida a confiar en els infants,gegants de potencialitats amb un combustible natural i inesgotable per al cervell (si no els el limitem): l'entusiasme!
Juguem? Juguem!




dimecres, 5 de febrer del 2020

Teatre en 2 anys? I tant!

"Ell no se sap el conte de la Caputxeta", diu Lluc adreçant-se a Jaume, de 9 mesos, que va vindre la setmana passada amb els seus pares a fer-nos un visita."I si fem un teatre i li l'ensenyem?", va proposar Viqui.
En un tres i no res, comença el repartiment de papers:

- Jo el llop, jo el llop!
- Jo la iaia!
- Jo el papà de caputxeta!"
- Jo també papà!"
- Ja tenim doncs la família de la caputxeta. I qui ens falta?, diu la mestra amb la capa roja a la mà.
- Ningú!
- Doncs comencem! Hi havia una vegada...
- No hi ha caputxeta, no hi ha caputxeta!, alerta Maya.
Salvat l'oblit, Maya i la resta de personatges pugen a l'escenari i el públic, que havia col·locat les cadires en filera, es prepara per a la representació: "Shhh, shhh!", es diuen els uns als altres.
Amb la mestra com a apuntadora quan ho necessiten, l'acció avança amanida de moments hilarants ("Jo no vull menjar-me a la iaia", diu el llop pesarós; "Jo sí!", s'apressa a dir un infant que feia de públic).
I és que era ja quasi hora de berenar, i els budells començaven a roncar!
Es produeix el canvi d'actors i continua la funció fins a l'aplaudiment final. Conte contat, conte acabat... i tots a berenar!
Memòria, expressió verbal i corporal, autoestima i confiança en un mateix, empatia, cooperació i treball en equip... el teatre ens dona moltíssim i, si parem atenció, hi ha múltiples situacions espontànies que hi donen peu. Acompanyem-les... i gaudim-ne!

dilluns, 3 de febrer del 2020

Roda la mola dels jocs de sempre

Roda la mola... i torna el dolç rebombori dels jocs de sempre que encara ressona en la memòria dels nostres iaios.
El canut, les birles, peus quiets, les xapes, el sambori, marro, arrancar cebes, pic i pala, el caixó, conillets a amagar,
seguir al rei, la puça...
Els coneixeu? Us animeu a vindre a l'escoleta a ensenyar-los als infants?
Rescatem-los jugant-los i gaudint-ne!