Experimentació amb pigment

Si bufem s'enlaira, i quan cau, dibuixa un enfilall de punts... Els refreguem amb un dit o amb la mà sencera, i un rastre més estret o més ample impregna el llenç. Arrosseguem el traç, ara més ràpid, ara més lent; els colors s'estenen i es barregen. Omplim més o menys porció del cartó amb moviments centrípets o centrífugs, expansius o contractius. Taques o punts, línies rectes o corbes, contínues o discontínues.
Parem i ens mirem les mans, espill d'una composició en què l'infant és, alhora, pinzell i llenç.
L’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical...), és una necessitat vital, i, per això, la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i expectatives, així com de la interferència de l’adult i de la priorització del resultat per damunt del procés.
I és que, si és el procés el que prima, si no hi ha instruccions, si no es busca un resultat homogeni i preconcebut, si no cap el correcte/incorrecte (?)... el gaudi és immens, l’experiència és plena i la bellesa que s’hi plasma, inimitable...
Moltes gràcies a Patrícia, mare de Martina, per regalar-nos esta polseta tan màgica!
Ací us deixem un grapat d’imatges de l’experiència dels infants d’1 any amb el pigment.