Teatre en 2 anys? I tant!

"Ell no se sap el conte de la Caputxeta", diu Lluc adreçant-se a Jaume, de 9 mesos, que va vindre la setmana passada amb els seus pares a fer-nos un visita."I si fem un teatre i li l'ensenyem?", va proposar Viqui.
En un tres i no res, comença el repartiment de papers:

- Jo el llop, jo el llop!
- Jo la iaia!
- Jo el papà de caputxeta!"
- Jo també papà!"
- Ja tenim doncs la família de la caputxeta. I qui ens falta?, diu la mestra amb la capa roja a la mà.
- Ningú!
- Doncs comencem! Hi havia una vegada...
- No hi ha caputxeta, no hi ha caputxeta!, alerta Maya.
Salvat l'oblit, Maya i la resta de personatges pugen a l'escenari i el públic, que havia col·locat les cadires en filera, es prepara per a la representació: "Shhh, shhh!", es diuen els uns als altres.
Amb la mestra com a apuntadora quan ho necessiten, l'acció avança amanida de moments hilarants ("Jo no vull menjar-me a la iaia", diu el llop pesarós; "Jo sí!", s'apressa a dir un infant que feia de públic).
I és que era ja quasi hora de berenar, i els budells començaven a roncar!
Es produeix el canvi d'actors i continua la funció fins a l'aplaudiment final. Conte contat, conte acabat... i tots a berenar!
Memòria, expressió verbal i corporal, autoestima i confiança en un mateix, empatia, cooperació i treball en equip... el teatre ens dona moltíssim i, si parem atenció, hi ha múltiples situacions espontànies que hi donen peu. Acompanyem-les... i gaudim-ne!