dilluns, 30 de juny del 2014

Xop-xop!

Avui, les classes dels més menuts de l’escoleta, els gatets i les gatetes i els galls i les gallines, s’han quedat buides i és que, com que el curs que ve uns tindrem trompa i els altres ja començarem a renillar, al mes de juliol aprofitem per a familiaritzar-nos amb les que seran les nostres noves classes i el nostre nou pati, el dels elefants, elefantes, cavalls i egües.
A més d’aquests nous espais que hem descobert avui, els més menuts ens hem arremullat de cap a peus fins a trobar tots els tresors amagats dins de les piscines i, així, ben atrafegats, fresquets i al ritme del xapoteig, hem començat avui la segona setmana del nostre estiueig a l'Escoleta.


dimarts, 24 de juny del 2014

Comencem l'Escoleta d'Estiu

Després de baixar divendres del Trenet, ahir vam pujar al vaixell de l’Escoleta d’Estiu, durant la qual farem una travessia fins a trobar tots els tresors de les illes a què arribarem cada setmana.
I ahir, mentre ens eixugàvem del primer bany, ens vam tornar a arremullar amb les històries dels set mars de la nostra nova companya de viatge, Mariola, que serà l’encarregada dels tallers musicals i teatrals durant l'estiu.


dilluns, 23 de juny del 2014

Fins sempre, treneters i treneteres!

A la primera reunió del curs, els pares i les mares vau dipositar dins d’uns sobres les expectatives, la il·lusió, els dubtes i els neguits sobre el viatge que tot just anàvem a començar. Ara que l’hem acabat, hem tornat a obrir-los i hem pogut reviure aquell aiguabarreig de sentiments amb què, tant pares i mares com mestres, pugem cada any al Trenet.
Ara en baixem després de deu mesos al llarg dels quals ens hem trobat amb els nostres fidels companys de viatge: Flautirorí, la bruixa de la Morera, la gallina Quiqueta i la vaca Paca, que ens han donat la benvinguda a cada estació d’un viatge sense destinació o, si ho voleu, amb tantes destinacions com viatgers i viatgeres.

Ells i elles i la seua curiositat han sigut la brúixola per a conéixer’s i conéixer el món que els envolta amb els cinc sentits: Veure’l, tastar-lo, olorar-lo i palpar-lo... viure’l, al capdavall, per a aprendre’n i estimar-lo.

Vam començar el viatge quan, fent caure dels arbres els darrers records de l’estiu, la natura tot just començava a esperesar-se. A poc a poc també ho vam fer nosaltres, després que amb els pares i les mares i, cadascú al nostre ritme, trobàrem dins del Trenet la seguretat, la confiança i l’estima per a poder desplegar totes les nostres emocions.
I quan ben esquifida començava a tremolar la nostra morera, ens vam arrecerar al caliu dels iaios i de les iaies. Amb ells vam pujar al Trenet de l’experiència i de la nostra curta però intensa història que, sense gairebé adonar-nos, començava ja a taral·lejar les nadales del primer Nadal que no podríem sintonitzar l’arribada dels Reis a terres valencianes. Ses Majestats sí que van arribar, però, a les cases i a l’Escoleta, on ens van deixar el millor regal, el regal de la nostra imaginació. Sense joguets ens vam trobar el Trenet en tornar de vacances però, amb les caixes i el paper d’embolicar els regals que havíem rebut a casa, vam fer volar la imaginacció per a jugar a que siga, per a jugar a ser, sense regles, sense instruccions ni tauler.
I de cop i volta, l’Escoleta es va omplir de benes, estetoscopis i xeringues. Hi vam intentar trobar-li la cura a tot fins que ens vam adonar que, el que el món necessitava, era una bona mà de pintura. Així que al febrer, abillats amb un corró, brotxes i mocador vam acolorir el barri d’il·lusió i joia amb tots els colors amb què dia a dia també hem trobat l’aliment, a taula amb la verdura de servimvida.comi, a tot arreu, amb l’afany dels xiquets i de les xiquetes per a nodrir cada moment del plaer de la descoberta i la sorpresa compartida.
Així vam acomiadar l’hivern, assaborint, des del bell mig de l’horta de Montcada, la més dolça i refrescant llepolia, mentre, a València, els primers petards despertaven els ninots als tallers fallers. A la nostra falla, hi vam fer cabre tot el nostre barri de Patraix, pel qual amb tant de goig hem passejat per a anar a comprar a la tenda de Leo, a saludar el lloro Bartolo a la plaça o a preguntar porta per porta si algú sabia res de la nostra vaca Paca, que un bon dia ens va deixar sense llet per a berenar. A la granja va acabar la nostra recerca, on ens va portar una ampolla buida de llet i d’on vam tornar amb la motxilla plena de noves experiències d’un viatge que, a poc a poc, començava a acabar-se a l’Escoleta per a continuar en el record. Amb molt de goig ho vam poder comprovar durant el matí de trobada i retrobada d'Escola Valenciana, gràcies a la qual eixim cada any al carrer per a omplir-lo del compromís i l’entusiasme amb què cada dia omplim #lanostraescola.
I amb aquest esperó d’optimisme i d’il·lusió, vam arribar al tram final del viatge. No hi va faltar la bona música, el bon ambient i la bona companyia amb què Dani Miquel va omplir de somriures el pati de l’Escoleta i amb què divendres vam gaudir de les animalades a què tant d’esforç i il•lusió vau esmerçar els pares i les mares. Divendres vam arribar a la darrera estació del viatge i, amb un nuc a la gola, ens vam haver d’acomiadar de tots vosaltres, pares i mares, gatets i gatetes, galls i gallines, cavalls i egües, i elefants i elefantes.
Dels gatets i les gatetes, a la classe dels quals encara ressona el nostre ”(P)atiiii, (an)em (al) (p)atiiii!” únic, amb l'energia, la gràcia i la tendresa amb què hem entonat els nostres primers passos.
Dels galls i de les gallines, per als quals, tant se val on i tant se val quan, sempre era bon lloc i bon moment per a fer volantins amb les nines, a qui hem fet rodar tan ràpid com, sense gairebé adonar-nos, hem passat de les primeres paraules amb comptagotes a fer-nos sentir cada vegada més i més fort a l’Escoleta.
Dels cavalls i les egües, els renill dels quals no hi ha hagut dia que no haja esdevingut udol després de convertir cada racó amagat en la cova del llop, on tots i totes hem sigut cabretes, porquets, la Caputxeta i, per descomptat, llops, el paper més desitjat amb què al senyal de l’“Auuu!” sempre teníem el joc assegurat.
I, per a acabar, dels elefants i les elefantes, que enguany hem tingut dos nous i fidels companys, la Quarantamaula i el Butoni, i que, recordant a cada pas per l’Escoleta com de savis, beneits, lletjos, guapos, grans o xicotets podrien ser aquests éssers, han passat d’atemorir-nos a fer-nos esclafir a riure.
Mil i un records amb què al Trenet es quedarà per sempre un trosset de tots vosaltres perquè junts ens hem i hem descobert el món durant aquests mesos en què tant hem compartit que, fins i tot, hem arribat a constipar-nos alhora. Esternuts a l’uníson que han esguitat la partitura de les primeres emocions i dels primers coneixements d’una composició que comença a prendre forma amb els acords des d’on fitarem noves sendes per a perdre’ns fins a trobar-nos-hi.
Aquesta ha sigut sempre la nostra comesa, acompanyar els xiquets i les xiquetes en aquests primers compassos d’un viatge, sense dreceres i sense pressa, damunt d’un Trenet amb les portes obertes a tots els que hi heu volgut pujar i als quals volem donar-vos les gràcies per donar-li sentit a l’escola en què creiem. Mares, iaios, ties, germans... moltes gràcies per eixos nous paisatges als quals ens han dut la vostra experiència i la vostra il·lusió per compartir amb nosaltres i amb els xiquets i les xiquetes aquest viatge.
De molts de vosaltres ens acomiadem enguany però no ho volem fer sense dir-vos que al Trenet sempre trobareu oberta la finestra al record, la finestra a les arrels, assaonades a frec de terra i a flor de pell.
Una abraçada molt forta i fins sempre, treneters i treneteres.



Anna Nàtxer, Ana Riquelme, Felicitat Signes, Inma Doménech, Inma Luz, Librada Mas, Mercedes Alfonso, Paco Nàtxer i Vicky Coronado



dissabte, 21 de juny del 2014

Festa fi de curs

Any rere any, els pares i les mares sou els protagonistes de la festa de fi de curs i any rere any continueu deixant-nos bocabadats.

Moltes gràcies per tota la il•lusió i les ganes que hi vau esmerçar ahir i durant tot el curs per fer d'aquest viatge un camí ple d'aventures i de coneixences per a tots acompanyant els vostres fills i les vostres filles en les primeres estacions de la vida.




dijous, 12 de juny del 2014

Les últimes estacions del viatge

Amb un aiguabarreig de colors i sentiments, l'estiu sempre ens arriba, quan, per a fitar l'horitzó, hem de fer ja la vista arrere a un viatge que s'acosta ja a les darreres estacions que, de ben segur, ompliran d'encara més experiències i emocions la maleta dels records amb què l'acomiadarem.






dimarts, 10 de juny del 2014

"L’escola que volem, l’escola que necessitem", per Francesco Tonucci

Enguany La Comarcal està d’aniversari i un dels actes amb què ho han celebrat va tenir lloc ahir a Picassent, on més de 500 persones vam poder gaudir de Francesco Tonucci, un dels pedagogs actuals més reconeguts arreu del món.
"L’escola que volem, l’escola que necessitem". Aquest va ser el títol de la conferència amb què el sempre clarivident i esperonador mestre de mestres ens va convidar a la reflexió i va posar sobre la taula els grans desafiaments de l’escola actual. 
Una escola que vol ser per a tots però que, malauradament, no ho és ni ho serà fins que els mestres, més enllà de lleis, llibres o tecnologia, la fem partir i l’alimentem de la riquesa més gran amb què comptem: les experiències i vivències, sempre diverses, dels xiquets i de les xiquetes. Tan fàcil i difícil, alhora, com conjuminar el que volen amb el que necessiten perquè junts fem de l’escola un temps i un espai per a formar les persones felices i rebels que canviaran el món. 
Moltes gràcies a La Nostra Escola Comarcal per haver-nos donat l’oportunitat de poder escoltar-lo i per molts anys!



dijous, 5 de juny del 2014

Voleu passar l'estiu amb nosaltres?

Amics i amigues, vos convidem a pujar aquest estiu al nostre vaixell per capbussar-nos en un mar de sorpreses!
Voleu saber què farem durant aquests dies a l'Escoleta d'Estiu?
Cada divendres, el vaixell arribarà a una illa diferent: l’illa de l’aigua de colors, dels indis, del gel, de la xocolata, dels bigudins i de les bombolles en una travessia on…
Transportarem, farem clots, dibuixarem i deixarem les nostres empremtes de mans i peus en la sorra, escoltarem la remor del vent i el soroll de l’aigua, poarem, colarem i trafegarem, prepararem dinars en fang, pescarem carrancs i petxines, botarem i ballarem dins de les piscines... sense desmai fins que, per terra, mar i aire, trobem els tresors més amagats de cada illa.
I a l’ombra de la nostra morera, no deixarem de cantar perquè se’ns senta ben fort pels set mars, que som els i les pirates del Trenet i de cada illa en volem descobrir tots els secrets.
Voleu fer amb nosaltres aquest viatge? Per a saber-ne els detalls, escriviu-nos a info@escoletaeltrenet.com i vos informarem de tot.

dimecres, 4 de juny del 2014

Pintem els records de la vaca Paca

L'aventura de la vaca Paca comença el dia en què, per a berenar, no ens arriba a l'Escoleta la seua llet. Preocupats per la nostra vaca, decidim anar a la granja a esbrinar què li passa. 
Durant tres dies i dos nits a la granja de la vaca Paca, ens acostem al medi rural per a viure-hi una experiència idònia per a manipular, explorar i experimentar, i on desenvolupem la motricitat i l'autonomia i treballem hàbits socials de respecte als altres i al medi i de cooperació entre companys i companyes. 
Divendres vam tornar de Llíria però el nom de la vaca Paca no ha deixat encara de ressonar a l’Escoleta, mentre els més menuts pintem els records de la granja i els més majors, que no ens n’acabem de refiar, l’alimentem sense desmai, no siga que ens torne a deixar sense llet per berenar.