divendres, 27 de setembre del 2019

#EmergènciaClimàtica


Mentre apuntava el dia de la Vaga Mundial Pel Clima-27s, han enderrocat el #ForndeBarraca, emblema d’una nova ferida a l’horta, barata construir un nou carril per a la V-21, barata més cotxes, contaminació i soroll.
Irònic que haja sigut hui, trist que siga l’enèsima vegada.
Perquè lluitar contra l’#EmergènciaClimàtica és també defensar la terra que ens arrela, nodreix i oxigena, hui cal que diguem, una vegada més, que l’#HortaÉsFutur perquè l’#HortaÉsVida.
Perquè el món que serà seu, cal que comencem a salvar-lo, ja, nosaltres. 
Molta força als que hi han resistit i als detinguts, i fins a la vesprada. 
Si voleu vindre amb nosaltres a la manifestació, hem quedat a les 17 h a la porta de l'Escoleta.
 

dimecres, 25 de setembre del 2019

Sobre el vincle amb la mestra

A poc a poc, els infants ens expressen que comencen a trobar-se segurs i a gust a l'Escoleta. 
Sense paraules, però amb xicotets gestos que ens acosten cada dia una miqueta més a cadascun d'ells. 
Amb la prudència de no envair els seus espais ni pertorbar els seus temps, i des del respecte més profund als seus sentiments i decisions… sentim que, moment a moment, fan créixer el vincle amb nosaltres: acceptant-nos com a interlocutors dels seus jocs, buscant la nostra ajuda quan la necessiten o fent-nos còmplices de les seues emocions… 
Arribar a ells, dibuixar-hi un somriure, ser acceptat i aconseguir la seua confiança, és un camí delicat i preciós que es nodreix de temps, de sensibilitat, de calma i de l'equilibri entre que ens senten prop d'ells sense envair el seu espai, sense envair la distància física i emocional que, ara més llarga, ara més curta, necessiten que respectem per saber-se segurs i, alhora, lliures. 
Segurs de sentir que, sempre que ho necessiten, hi estem; segurs que les seues emocions són acompanyades, consolades, compartides; segurs i lliures per deixar-se portar pel propi anhel innat d’explorar i experimentar amb l'espai, amb els materials... al seu ritme i a la seua manera.


dilluns, 23 de setembre del 2019

D'una escola que ja van fent (seua)

A mesura que passen els dies, els infants van obrint-se, van mostrant-se a l'escoleta tal com són, comencen a trobar-hi el seu lloc segons com se senten en cada moment, i s'hi senten segurs per a atrevir-se a satisfer el seu deler d’exploració, experimentació i sociabilització.
Enjogassant-se amb l’aigua de la pica, remenant i remenant la terra, fent escoltetes amb algun company, acostant-se a escoltar el conte que està contant la mestra… somriures que es dibuixen entre les llàgrimes que, adés feien esclatar tempestes, i ara, a poc a poc, ens regalen carassetes de sol...
Ací us en deixem un grapadet dels últims dies.









dimecres, 18 de setembre del 2019

Llorenç en el record


Tanquem els ulls i som al pati de l’escoleta, cau la nit i acabem de fer una foguera. Anys 80 o potser 90, tant fa. Els infants corren amunt i avall, criden, riuen. Porten el pijama posat, però la son està amagada i ningú no sembla voler trobar-la.
“Vet aquí, en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven…”
A poc a poc, els infants seuen al seu voltant i Llorenç enfila un conte darrere d’un altre. Crepita el foc i s’encén la màgia: la flama que entrellaça arrels, llengua i escola amb un fil de veu bonhomiosa, alegre i sàvia.
També al Trenet, com animava a fer la companya Mònica Camahort, el primer conte del curs ha sigut de Llorenç i per a Llorenç.
Hui, el record ens retorna la teua veu. Gràcies i fins sempre, mestre.
 

dilluns, 16 de setembre del 2019

Primeres complicitats i descobertes compartides

Després d’una setmana de curs, hi ha xiquets que passen el dia amb les famílies d’altres que se n’acomiaden de matí, i d’altres que estan amb ells a estonetes.
Cadascú té el seu ritme, i donar temps i espai a tots els ritmes ens permet viure el procés d’acolliment i de familiarització d’una manera més tranquil·la, segura i plaent.
Sense presses, pressions o expectatives, sinó amb la comprensió, la prudència i la calidesa amb què, a poc a poc, anem teixint un vincle de confiança, segur i profund, entre menuts i grans.













,

dimarts, 10 de setembre del 2019

Primers dies del curs 2019/2020

Dijous passat vam començar el procés d’acollida i familiarització, el qual, després de #40anysdeviatge, no podem concebre sense compartir-lo amb els pares/mares (o una altra figura de referència de l'infant).
I, com cada any, cada infant, cada família... ho viu d’una manera diferent. 
N’hi ha qui el primer dia ja s’havia recorregut a gatameu tooota l’escoleta; n’hi ha qui prefereix acabar-se cadascun dels espais escorcollant-lo minuciosament i lentament; n’hi ha qui no tarda a llançar a la mestra un “juguem?” amb una mirada còmplice; n’hi ha qui s’acomboia en un tres i no res amb algun que altre company; n’hi ha qui de seguida s’atreveix a fer xicotetes excursions en solitari al pati a vore què; n’hi ha qui s’estima més mirar-s’ho tot a la falda del pare no siga què.
N’hi ha qui necessita estar al bracet de la mestra; n’hi ha qui reclama el seu espai i fuig de les moixaines; n’hi ha qui vol jugar amb la seua mare/iaio/cuidadora... durant tot el matí; n’hi ha qui prefereix dir-los adeu prompte, que ací hi ha molta cosa i ja romancejarem a casa; n’hi ha qui, quan veu que venen a arreplegar-lo, s’hi llança als braços; n’hi ha qui fara nit a l’Escoleta...
N’hi ha qui... n’hi ha qui... 
En el procés d’acolliment i familiarització, hi ha tantes maneres de fer i sentir com infants, i respectar-les és donar cabuda, donant-hi temps i espai, a cadascuna d’elles. 
I és que quan parlem del procés d’acolliment i familiarització, parlem, entre d’altres, del procés fins a arribar a trobar-se segur en un espai nou; i de bastir a poc a poc un vincle segur, profund i càlid entre l’infant i la mestra. Un vincle de confiança que naix del respecte als sentiments i a les decisions del xiquet; que creix amb l’observació i la descoberta dels seus gustos i interessos; i que es nodreix amb la prudència de no envair els seus espais ni forçar els seus temps.
Un vincle, però, que difícilment es podrà afermar si abans, o paral·lelament, no s’ha teixit un lligam igualment segur, profund i càlid entre les famílies i la mestra.
Perquè és a través de la vostra confiança que els infants podran sentir-la ells també.
Perquè és a través de la seua confiança que, xino-xano, podran mostrar-se tal com són a l'Escoleta; podran sentir-se tranquils de saber-s’hi cuidats, respectats i reconeguts; i es trobaran segurs per a lliurar-se a satisfer la seua creixent necessitat d’autonomia, exploració i experimentació. 
A poc a poc, anem acordant xicotetes separacions, segons com vos trobeu, segons com veieu el vostre fill, segons les vostres circumstàncies… Però abans, i durant aquestes primeres setmanes, cal que ens avituallem d’experiències compartides i que teixim complicitats a l'escalf de l'estima i de la seguretat que els dóna, que ens dóna, la vostra presència.
Perquè el Trenet és casa vostra, i l’educació i la criança, un camí coral que tot just comencem a recórrer de la mà. Benvingudes, famílies.










dilluns, 9 de setembre del 2019

Canta Canalla té nou disc!

Canta Canalla ha tret hui el seu segon disc i… ben prompte gaudirem de les seues cançons en directe a l’Escoleta!
Les portarem ben apreses, veritat que sí, famílies? 😉
#revolucionspermenuts és bona música, millors lletres i humor, tendresa i comboi a manta.
Vinga, tots a escoltar-lo, descarregar-lo i a fer-lo rodar!
Enhorabona per aquesta segona criatura, amics! Sona molt però que molt bé!



https://cantacanalla.bandcamp.com/album/revolucions-per-menuts?fbclid=IwAR2-LtnFRLcik7SGVYhA_HiepkpXZ3MJPlZWHaT4Jh56NnYHBt9c9rAlY3w

dimecres, 4 de setembre del 2019

Cursos de valencià a l'Escoleta

Famílies, amics i veins,
Ací teniu la informació definitiva dels cursos de valencià per a adults que començaran a l'octubre al Trenet, organitzats per l' ACV Tirant Lo Blanc i la GVA Educació i Investigació.
Si hi esteu interessats, escriviu-nos un correu i apunteu-vos.
Ens ajudeu a difondre-ho compartint-ho amb les vostres amistats?
Gràcies

dilluns, 2 de setembre del 2019

Comença el 40é viatge del Trenet!

Ahir, vespra del nou curs, una gran tempesta va somoure la ciutat. Que s’ha acabat l’estiu, semblava dir, i cal fer net els carrers i assaonar la terra per a la sembra.
Posem fil a l’agulla del curs 2019/2020 i ho fem enmig d’un revoltim d’emocions.
Hi ha els nervis per conéixer les noves famílies, l’alegria de tornar a veure les companyes, el comboi de preparar nous materials i ambients, l’engrescament d’idear juntes nous projectes… i, a més, enguany, el goig de viure un aniversari molt especial.
Enguany fem 40 anys, i què us direm!, estem molt emocionades.
40 anys des d’aquella primera reunió de famílies a la seu de l’Associació de Veïns de Patraix, 40 anys que un grapat de joves estudiants somiàvem a construir, en unes bullicioses aules de Magisteri, l’escola d’un món que, per fi, es transformava. Tombada
l’estaca després de la llarga nit de la dictadura, la nova escola naixia al vent de l’esperança i de la lluita dels moviments socials d’oposició al franquisme i de renovació pedagògica.
Fruit d’aquesta il·lusió i esforç compartits, va nàixer a la ciutat de València el Patronat Municipal d’Escoles Infantils, una gran xarxa d’escoletes públiques de barri per a xiquets de 0 a 6 anys: cooperatives, obertes a les famílies, respectuoses, arrelades al medi natural i cultural, inclusives i innovadores.
40 anys després, han canviat moltes coses, malauradament algunes, sortosament d’altres. Tanmateix, quelcom hi roman sempre: el formigueig a la panxa que, des d’aleshores, cada setembre, ens anuncia el començament d’un nou curs.
Trobarem ocasió per celebrar aquest aniversari, i tant que sí, i res no ens faria més il·lusió que fer-ho amb vosaltres, amb les famílies i els infants, ja convertits en xicots i xicotes, que fa un, deu, vint, trenta o quaranta anys!, vau omplir de vida adés, i de records per sempre, l’escoleta.
Serà a la primavera, que en prepararem alguna bona per retrobar-nos, però ara, que un nou viatge està per començar... la celebració més gran rau a frec de terra i a flor de pell. No debades, la satisfacció més gran que podem sentir són les complicitats i els afectes que, xino-xano, intentarem teixir a partir d’aquesta setmana, que rebrem les primeres famílies i acollirem, de l’única manera que sabem, incerteses i dubtes: obrint de bat a bat les portes de l’escoleta i compartint amb vosaltres, pares i mares, el delicat, però
tan bonic!, camí de conéixer-nos, de fer vincle, de sentir-nos equip i d’agafar-nos de la mà per acompanyar els vostres fills des del respecte als seus temps, mirades i emocions.
Sense presses i amb la naturalitat que, a través de l’escalf i la seguretat que els dóna la vostra presència, puguen sentir-se, a poc a poc, segurs, confiats i reconeguts a l’escoleta.
40 anys després del primer viatge del Trenet, ací estem, amb els mateixos nervis i amb el mateix anhel: acostar-nos, cada dia una miqueta més, a l’escola que tant ens estimem.
Una escola a la mida dels infants, a la mida de l’etapa més important de la vida. Una escola que s’integre en el seu univers, que cresca arrelada a l’entorn natural i cultural, que respecte el seu ritme, que abrace la seua diversitat i que sàpia llegir en la seua mirada les necessitats i les inquietuds de cadascun d’ells. Una escola que fuja de les estridències i de les presses que saturen els sentits i ofeguen el seu afany innat per mirar, escoltar, buscar, preguntar-se, imaginar, jugar, crear, inventar... el seu afany innat, al capdavall, pel coneixement i pel gaudi a què aquest els porta: la meravella de descobrir-se i descobrir el món per primera vegada.Observant-lo, palpant-lo i jugant-lo amb el deler de qui desempapera un regal que mai no s'acaba, que mai no deixa de sorprendre.
«Mirem el món una sola vegada, en la infantesa. La resta ho fem de memòria», Louise Glück.
Sabedors de com som d’afortunats, de poder acompanyar-los, de poder acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes, comencem.
Benvingudes, famílies, al 40é viatge del Trenet!