Posem fil a l’agulla del curs 2019/2020 i ho fem enmig d’un revoltim d’emocions.
Hi ha els nervis per conéixer les noves famílies, l’alegria de tornar a veure les companyes, el comboi de preparar nous materials i ambients, l’engrescament d’idear juntes nous projectes… i, a més, enguany, el goig de viure un aniversari molt especial.
Enguany fem 40 anys, i què us direm!, estem molt emocionades.
40 anys des d’aquella primera reunió de famílies a la seu de l’Associació de Veïns de Patraix, 40 anys que un grapat de joves estudiants somiàvem a construir, en unes bullicioses aules de Magisteri, l’escola d’un món que, per fi, es transformava. Tombada
l’estaca després de la llarga nit de la dictadura, la nova escola naixia al vent de l’esperança i de la lluita dels moviments socials d’oposició al franquisme i de renovació pedagògica.
Fruit d’aquesta il·lusió i esforç compartits, va nàixer a la ciutat de València el Patronat Municipal d’Escoles Infantils, una gran xarxa d’escoletes públiques de barri per a xiquets de 0 a 6 anys: cooperatives, obertes a les famílies, respectuoses, arrelades al medi natural i cultural, inclusives i innovadores.
40 anys després, han canviat moltes coses, malauradament algunes, sortosament d’altres. Tanmateix, quelcom hi roman sempre: el formigueig a la panxa que, des d’aleshores, cada setembre, ens anuncia el començament d’un nou curs.
Trobarem ocasió per celebrar aquest aniversari, i tant que sí, i res no ens faria més il·lusió que fer-ho amb vosaltres, amb les famílies i els infants, ja convertits en xicots i xicotes, que fa un, deu, vint, trenta o quaranta anys!, vau omplir de vida adés, i de records per sempre, l’escoleta.
Serà a la primavera, que en prepararem alguna bona per retrobar-nos, però ara, que un nou viatge està per començar... la celebració més gran rau a frec de terra i a flor de pell. No debades, la satisfacció més gran que podem sentir són les complicitats i els afectes que, xino-xano, intentarem teixir a partir d’aquesta setmana, que rebrem les primeres famílies i acollirem, de l’única manera que sabem, incerteses i dubtes: obrint de bat a bat les portes de l’escoleta i compartint amb vosaltres, pares i mares, el delicat, però
tan bonic!, camí de conéixer-nos, de fer vincle, de sentir-nos equip i d’agafar-nos de la mà per acompanyar els vostres fills des del respecte als seus temps, mirades i emocions.
Sense presses i amb la naturalitat que, a través de l’escalf i la seguretat que els dóna la vostra presència, puguen sentir-se, a poc a poc, segurs, confiats i reconeguts a l’escoleta.
40 anys després del primer viatge del Trenet, ací estem, amb els mateixos nervis i amb el mateix anhel: acostar-nos, cada dia una miqueta més, a l’escola que tant ens estimem.
Una escola a la mida dels infants, a la mida de l’etapa més important de la vida. Una escola que s’integre en el seu univers, que cresca arrelada a l’entorn natural i cultural, que respecte el seu ritme, que abrace la seua diversitat i que sàpia llegir en la seua mirada les necessitats i les inquietuds de cadascun d’ells. Una escola que fuja de les estridències i de les presses que saturen els sentits i ofeguen el seu afany innat per mirar, escoltar, buscar, preguntar-se, imaginar, jugar, crear, inventar... el seu afany innat, al capdavall, pel coneixement i pel gaudi a què aquest els porta: la meravella de descobrir-se i descobrir el món per primera vegada.Observant-lo, palpant-lo i jugant-lo amb el deler de qui desempapera un regal que mai no s'acaba, que mai no deixa de sorprendre.
«Mirem el món una sola vegada, en la infantesa. La resta ho fem de memòria», Louise Glück.
Sabedors de com som d’afortunats, de poder acompanyar-los, de poder acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes, comencem.
Benvingudes, famílies, al 40é viatge del Trenet!
Enguany fem 40 anys, i què us direm!, estem molt emocionades.
40 anys des d’aquella primera reunió de famílies a la seu de l’Associació de Veïns de Patraix, 40 anys que un grapat de joves estudiants somiàvem a construir, en unes bullicioses aules de Magisteri, l’escola d’un món que, per fi, es transformava. Tombada
l’estaca després de la llarga nit de la dictadura, la nova escola naixia al vent de l’esperança i de la lluita dels moviments socials d’oposició al franquisme i de renovació pedagògica.
Fruit d’aquesta il·lusió i esforç compartits, va nàixer a la ciutat de València el Patronat Municipal d’Escoles Infantils, una gran xarxa d’escoletes públiques de barri per a xiquets de 0 a 6 anys: cooperatives, obertes a les famílies, respectuoses, arrelades al medi natural i cultural, inclusives i innovadores.
40 anys després, han canviat moltes coses, malauradament algunes, sortosament d’altres. Tanmateix, quelcom hi roman sempre: el formigueig a la panxa que, des d’aleshores, cada setembre, ens anuncia el començament d’un nou curs.
Trobarem ocasió per celebrar aquest aniversari, i tant que sí, i res no ens faria més il·lusió que fer-ho amb vosaltres, amb les famílies i els infants, ja convertits en xicots i xicotes, que fa un, deu, vint, trenta o quaranta anys!, vau omplir de vida adés, i de records per sempre, l’escoleta.
Serà a la primavera, que en prepararem alguna bona per retrobar-nos, però ara, que un nou viatge està per començar... la celebració més gran rau a frec de terra i a flor de pell. No debades, la satisfacció més gran que podem sentir són les complicitats i els afectes que, xino-xano, intentarem teixir a partir d’aquesta setmana, que rebrem les primeres famílies i acollirem, de l’única manera que sabem, incerteses i dubtes: obrint de bat a bat les portes de l’escoleta i compartint amb vosaltres, pares i mares, el delicat, però
tan bonic!, camí de conéixer-nos, de fer vincle, de sentir-nos equip i d’agafar-nos de la mà per acompanyar els vostres fills des del respecte als seus temps, mirades i emocions.
Sense presses i amb la naturalitat que, a través de l’escalf i la seguretat que els dóna la vostra presència, puguen sentir-se, a poc a poc, segurs, confiats i reconeguts a l’escoleta.
40 anys després del primer viatge del Trenet, ací estem, amb els mateixos nervis i amb el mateix anhel: acostar-nos, cada dia una miqueta més, a l’escola que tant ens estimem.
Una escola a la mida dels infants, a la mida de l’etapa més important de la vida. Una escola que s’integre en el seu univers, que cresca arrelada a l’entorn natural i cultural, que respecte el seu ritme, que abrace la seua diversitat i que sàpia llegir en la seua mirada les necessitats i les inquietuds de cadascun d’ells. Una escola que fuja de les estridències i de les presses que saturen els sentits i ofeguen el seu afany innat per mirar, escoltar, buscar, preguntar-se, imaginar, jugar, crear, inventar... el seu afany innat, al capdavall, pel coneixement i pel gaudi a què aquest els porta: la meravella de descobrir-se i descobrir el món per primera vegada.Observant-lo, palpant-lo i jugant-lo amb el deler de qui desempapera un regal que mai no s'acaba, que mai no deixa de sorprendre.
«Mirem el món una sola vegada, en la infantesa. La resta ho fem de memòria», Louise Glück.
Sabedors de com som d’afortunats, de poder acompanyar-los, de poder acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes, comencem.
Benvingudes, famílies, al 40é viatge del Trenet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada