Primers dies del curs 2019/2020

Dijous passat vam començar el procés d’acollida i familiarització, el qual, després de #40anysdeviatge, no podem concebre sense compartir-lo amb els pares/mares (o una altra figura de referència de l'infant).

I, com cada any, cada infant, cada família... ho viu d’una manera diferent. 

N’hi ha qui el primer dia ja s’havia recorregut a gatameu tooota l’escoleta; n’hi ha qui prefereix acabar-se cadascun dels espais escorcollant-lo minuciosament i lentament; n’hi ha qui no tarda a llançar a la mestra un “juguem?” amb una mirada còmplice; n’hi ha qui s’acomboia en un tres i no res amb algun que altre company; n’hi ha qui de seguida s’atreveix a fer xicotetes excursions en solitari al pati a vore què; n’hi ha qui s’estima més mirar-s’ho tot a la falda del pare no siga què.

N’hi ha qui necessita estar al bracet de la mestra; n’hi ha qui reclama el seu espai i fuig de les moixaines; n’hi ha qui vol jugar amb la seua mare/iaio/cuidadora... durant tot el matí; n’hi ha qui prefereix dir-los adeu prompte, que ací hi ha molta cosa i ja romancejarem a casa; n’hi ha qui, quan veu que venen a arreplegar-lo, s’hi llança als braços; n’hi ha qui fara nit a l’Escoleta...

N’hi ha qui... n’hi ha qui... 

En el procés d’acolliment i familiarització, hi ha tantes maneres de fer i sentir com infants, i respectar-les és donar cabuda, donant-hi temps i espai, a cadascuna d’elles. 

I és que quan parlem del procés d’acolliment i familiarització, parlem, entre d’altres, del procés fins a arribar a trobar-se segur en un espai nou; i de bastir a poc a poc un vincle segur, profund i càlid entre l’infant i la mestra. Un vincle de confiança que naix del respecte als sentiments i a les decisions del xiquet; que creix amb l’observació i la descoberta dels seus gustos i interessos; i que es nodreix amb la prudència de no envair els seus espais ni forçar els seus temps.

Un vincle, però, que difícilment es podrà afermar si abans, o paral·lelament, no s’ha teixit un lligam igualment segur, profund i càlid entre les famílies i la mestra.

Perquè és a través de la vostra confiança que els infants podran sentir-la ells també.
Perquè és a través de la seua confiança que, xino-xano, podran mostrar-se tal com són a l'Escoleta; podran sentir-se tranquils de saber-s’hi cuidats, respectats i reconeguts; i es trobaran segurs per a lliurar-se a satisfer la seua creixent necessitat d’autonomia, exploració i experimentació. 

A poc a poc, anem acordant xicotetes separacions, segons com vos trobeu, segons com veieu el vostre fill, segons les vostres circumstàncies… Però abans, i durant aquestes primeres setmanes, cal que ens avituallem d’experiències compartides i que teixim complicitats a l'escalf de l'estima i de la seguretat que els dóna, que ens dóna, la vostra presència.

Perquè el Trenet és casa vostra, i l’educació i la criança, un camí coral que tot just comencem a recórrer de la mà. Benvingudes, famílies.