Sobre el vincle amb la mestra

A poc a poc, els infants ens expressen que comencen a trobar-se segurs i a gust a l'Escoleta. 
Sense paraules, però amb xicotets gestos que ens acosten cada dia una miqueta més a cadascun d'ells. 
Amb la prudència de no envair els seus espais ni pertorbar els seus temps, i des del respecte més profund als seus sentiments i decisions… sentim que, moment a moment, fan créixer el vincle amb nosaltres: acceptant-nos com a interlocutors dels seus jocs, buscant la nostra ajuda quan la necessiten o fent-nos còmplices de les seues emocions… 
Arribar a ells, dibuixar-hi un somriure, ser acceptat i aconseguir la seua confiança, és un camí delicat i preciós que es nodreix de temps, de sensibilitat, de calma i de l'equilibri entre que ens senten prop d'ells sense envair el seu espai, sense envair la distància física i emocional que, ara més llarga, ara més curta, necessiten que respectem per saber-se segurs i, alhora, lliures. 
Segurs de sentir que, sempre que ho necessiten, hi estem; segurs que les seues emocions són acompanyades, consolades, compartides; segurs i lliures per deixar-se portar pel propi anhel innat d’explorar i experimentar amb l'espai, amb els materials... al seu ritme i a la seua manera.