dijous, 16 de setembre de 2021

De llums i ombres

Trobar la llum que ens guie en el camí invisible que ens acosta a cadascun dels infants.
Són dies ben emocionants, els que tot just vivim. I bonics. I delicats… i de petits detalls. També, però, cansats i, en molts casos, complicats tant per a la família, l’infant i les mestres.
No hi ha cap fórmula màgica, malauradament… o, en part, sortosament, i és que el goig de sentir amb un infant eixe clic, eixa complicitat que, de sobte, ho il·lumina tot, és únic… i és la brúixola que ens mena cap a la meta (i alhora, punt de partida, de l’aprenentatge i de tantes altres coses): el vincle de confiança i de seguretat amb la mestra i l’espai.
Sentir que ens accepten com a interlocutores del seu joc, que s’allunyen a vore què hi ha a l’altra banda de l’aula o del pati, que tornen, amb una mirada còmplice, per compartir descobertes o a la cerca de consol si ve la pena, la frustració o el desconcert.
A poc a poc hi va arribant i es va desfent l’embull d’emocions. Presència i acompanyament. Respectuós, calm, elàstic, estretint o donant espai, temps… i, sempre, escalf.
Seguim, famílies.

 











dilluns, 6 de setembre de 2021

Les primeres passes del camí compartit

Hi entrem, enfilem cap a la cuineta, el cabàs o aquella pilota verda que hi ha dins d'una caixa. Mira mare, mira pare!, diem amb paraules o sense. Ens tornen la mirada, somriuen... i allà que anem!
A frec de terra, una mà ens ofereix un perolet, una veu suau ens pregunta si volem que ens engrunse; uns ulls se sorprenen, com els nostres, en veure desaparéixer la pilota verda. La mà, la veu, els ulls de la mestra.
I darrere de cada moviment, paraula o mirada... un 'juguem?', un 'oh!' compartit, un 'ací estic'... i estaré sempre que em necessites.
Trobar-nos, (re)conéixer-nos, saber-nos prop i segurs.
Família, mestra, infant. La descoberta de l'espai, la sembra de les primeres complicitats.
Primeres passes del camí -lent, delicat, divers, preciós!- que tot just hem començat a recórrer, i gaudir-ne, junts.
Benvingudes, famílies! Benvinguts, infants!
 











dimecres, 1 de setembre de 2021

Comencem!

Falles, mascletades… qui diria que tot just comença un nou curs! I no un curs qualsevol. El tercer curs en pandèmia. I què us direm, pensar-hi ens produeix certa perplexitat. Al carrer s’alcen arreu conats de festa, però el protocol de Conselleria ens torna a la realitat, i és que, de nou, els infants, en el nostre cas de sols 1 i 2 anys, no podran estar acompanyats a l'aula per la seua família en el procés d’acollida.
Un any més que caldrà buscar camins que ens acosten a cada família i infant amb la cura i l'escalf de sempre.
Hui ens hem reunit l’equip després de les vacances, i entre protocols i normatives, ha aparegut, com una alenada, el conte que presentàrem al Sambori, recopilatori de converses caçades al vol l'any passat. Hem arribat a l'últim full i, de sobte, han esclatat les carcallades.
⁃ Voleu que acabe la COVID?
⁃ Jo vull un plat de cigrons!
Li hem demanat a Mariví que demà ens en faça un. A 2 de setembre? Sí, i ben calentet. La COVID continua, malauradament, amb nosaltres, i, amb ella, les restriccions. Però això no impedí l’any passat, ni impedirà enguany, que deixem d’assaborir els cigrons… i el curs.
I ho farem a mans plenes, famílies. D’emocions i experiències compartides. Del món que tot just heu començat a desempaperar, infants. Descobrint-lo i obrint-vos-hi des de la curiositat infinita, des del joc lliure i dels sentits, i des del quotidià i l’imprevist, que ens enlluerna sense escarafalls, presses ni dreceres.
Perquè això arribe, però, cal sembrar primer la llavor del vincle. Amb la mestra, l’espai i els temps que ens faran de mapa.
A poc a poc i amb una mirada que acull, i un cor i una mà que s’obrin per ser i estar amb cada infant de tantes maneres i distàncies com cadascun necessite. Observant els seus interessos, teixint complicitats, encoratjant descobertes, gaudint les cures i acompanyant enutjos, desconsols i incerteses. Transmetent sense paraules un “ací estic” on trobar, ara i sempre, refugi i caliu.
Tant de bo siguem capaços de fer-vos arribar ara, i sentir demà, que posarem tota la nostra estima i esforç en aquest camí -delicat, lent, preciós!- que fa de l'escola, casa; i del curs, un llenç on ballen lliures els colors -intensos, diversos, únics!- de la primera infància.
Comencem!