dijous, 16 de setembre de 2021

De llums i ombres

Trobar la llum que ens guie en el camí invisible que ens acosta a cadascun dels infants.
Són dies ben emocionants, els que tot just vivim. I bonics. I delicats… i de petits detalls. També, però, cansats i, en molts casos, complicats tant per a la família, l’infant i les mestres.
No hi ha cap fórmula màgica, malauradament… o, en part, sortosament, i és que el goig de sentir amb un infant eixe clic, eixa complicitat que, de sobte, ho il·lumina tot, és únic… i és la brúixola que ens mena cap a la meta (i alhora, punt de partida, de l’aprenentatge i de tantes altres coses): el vincle de confiança i de seguretat amb la mestra i l’espai.
Sentir que ens accepten com a interlocutores del seu joc, que s’allunyen a vore què hi ha a l’altra banda de l’aula o del pati, que tornen, amb una mirada còmplice, per compartir descobertes o a la cerca de consol si ve la pena, la frustració o el desconcert.
A poc a poc hi va arribant i es va desfent l’embull d’emocions. Presència i acompanyament. Respectuós, calm, elàstic, estretint o donant espai, temps… i, sempre, escalf.
Seguim, famílies.

 











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada