dimecres, 1 de setembre de 2021

Comencem!

Falles, mascletades… qui diria que tot just comença un nou curs! I no un curs qualsevol. El tercer curs en pandèmia. I què us direm, pensar-hi ens produeix certa perplexitat. Al carrer s’alcen arreu conats de festa, però el protocol de Conselleria ens torna a la realitat, i és que, de nou, els infants, en el nostre cas de sols 1 i 2 anys, no podran estar acompanyats a l'aula per la seua família en el procés d’acollida.
Un any més que caldrà buscar camins que ens acosten a cada família i infant amb la cura i l'escalf de sempre.
Hui ens hem reunit l’equip després de les vacances, i entre protocols i normatives, ha aparegut, com una alenada, el conte que presentàrem al Sambori, recopilatori de converses caçades al vol l'any passat. Hem arribat a l'últim full i, de sobte, han esclatat les carcallades.
⁃ Voleu que acabe la COVID?
⁃ Jo vull un plat de cigrons!
Li hem demanat a Mariví que demà ens en faça un. A 2 de setembre? Sí, i ben calentet. La COVID continua, malauradament, amb nosaltres, i, amb ella, les restriccions. Però això no impedí l’any passat, ni impedirà enguany, que deixem d’assaborir els cigrons… i el curs.
I ho farem a mans plenes, famílies. D’emocions i experiències compartides. Del món que tot just heu començat a desempaperar, infants. Descobrint-lo i obrint-vos-hi des de la curiositat infinita, des del joc lliure i dels sentits, i des del quotidià i l’imprevist, que ens enlluerna sense escarafalls, presses ni dreceres.
Perquè això arribe, però, cal sembrar primer la llavor del vincle. Amb la mestra, l’espai i els temps que ens faran de mapa.
A poc a poc i amb una mirada que acull, i un cor i una mà que s’obrin per ser i estar amb cada infant de tantes maneres i distàncies com cadascun necessite. Observant els seus interessos, teixint complicitats, encoratjant descobertes, gaudint les cures i acompanyant enutjos, desconsols i incerteses. Transmetent sense paraules un “ací estic” on trobar, ara i sempre, refugi i caliu.
Tant de bo siguem capaços de fer-vos arribar ara, i sentir demà, que posarem tota la nostra estima i esforç en aquest camí -delicat, lent, preciós!- que fa de l'escola, casa; i del curs, un llenç on ballen lliures els colors -intensos, diversos, únics!- de la primera infància.
Comencem!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada