Un dels racons predilectes dels més majors, una finestra oberta de bat a bat al pas del temps. Ací estàvem, així érem, això féiem… fa poc més d'un any. I ara estem, ara som, ara fem… i en parlem!
Aguaitar a l’aula dels bebés, una vegada ho descobreixen, no hi ha dia que no hi tornen. I és que és ben màgic, ‘tat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada