L'escoleta, guardonada amb un dels Premis Carme Miquel

Ens fa molt de goig compartir amb vosaltres que ens han donat un del Premis Carme Miquel 2024 pel nostre projecte "Llengua i escola d'arrels, descobertes i afectes". Moltes gràcies a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua pel reconeixement i a vosaltres, famílies, que ho feu possible. No n’hi ha prou amb l’escola, però sense l’escola és impossible. Per la llengua, per l'escola, per tota la vida que hi batega, continuem.

Recull de premsa:

LEVANTE-EMV: Es tripliquen els centres educatius participants als Premis Carme Miquel
DIARI LA VEU: Guanyadors dels Premis Carme Miquel 2024: foment del valencià a l'escola
REVISTA SAÓ: Revistes, ràdio, rutes literàries, llegendes i integració en valencià, entre els projectes guardonats per l’AVL en la III edició dels Premis Carme Miquel - Revista Saó

D'un matí a l'hortet amb els majors de Patraix

Eixim amb temps, els uns i els altres. Des del Centre de Dia Albors, caminadors i gaiatos. Des del Trenet, passets curts i maldestres.

Des de fa un parell d’anys, ens trobem a l’hort amb els majors de Patraix.

Entre bambolles, bots i rialles, ramets d’espígol i el favar que tot just brota, divendres li vam cantar l’aniversari feliç a Miguel, que feia 100 anys, tota la colla d’infants de 2.
I en eixe miratge de normalitat que estan sent aquests dies a l’escola, la trobada de divendres esdevingué bàlsam, llera d’eixa emoció continguda que cal que deixem brollar, pels infants… i per nosaltres mateixos.
L’escola, de la mà de la vida.

De la tornada a l'escola després de la riuada

Tan complicat ara com necessari, vital. Lliurar-nos de ple a l'acolliment dels infants i les famílies, conscients que la nostra tornada a escola no és més que un miratge. Sabent-nos-en, però, afortunades. Afortunades de poder tornar-hi. Afortunades d'haver-hi tornat totes.
A l’altra banda del riu clama entre el fang la tristor i la ràbia, la perplexitat i la impotència, la pèrdua. D’una banda a l’altra, però, un pont. El pont de la solidaritat que ens agermana i ens amera d’esperança.
Ponts. Ens calen ponts. Ponts enfora, als altres; i ponts endins, a un mateix.
Força i ànim a totes les persones afectades, en especial a tots els mestres que maldeu per tornar a la vostra escola i abraçar l’aiguabarreig emocional dels infants, i també el propi. Obrint espais de joc i escolta que els permeten, que ens permeten, traure i elaborar allò viscut. Encomanant-nos la necessària expectativa de reparació, de seguretat, de demà... a través d’un espai, d’un temps, d’un lligam, l’escola, que la fa viva i plena... de sentit.