Sempre corredora i juganera, cada any la Bruixa de la Morera venia a l’Escoleta, i, en un bufit, totes les fulles queien a terra en filera…
Enguany ja no n’hi ha, de morera, i la bruixa està destarotada. Ha perdut el barret, ha perdut la granera, ha perdut el nas i, tot i que l’hem ajudada a trobar-ho tot, amb les fulles no hi ha hagut manera… No apareixen enlloc!
On deuen haver anat a parar, les fulles de la morera?
La bruixa no para quieta, neguitosa i cavil·losa, així que, demà, anirem a la Rambleta... a buscar les fulles, a remenar-les, a xafar-les, arrebossar-nos-hi i a gaudir de la catifa ballarina de mil colors que ens regala la tardor.
(Moltes gràcies a Neus, la mare de Miquel, per la fantàstica granera i, sobretot, per l’afecte i la complicitat!)