Amb aquestes mans, que entraven i eixien de la finestra enjogassades; aquests dits maldestres que empomaven les gotes entre balbucejos i rialles; i aquests ulls que observaven embadalits com crepitava el terra... ens acomiadem fins dilluns.
Aquesta ‘pantalla’ sí que ens agrada, perquè es traspassa, perquè es palpa, perquè estremeix… i perquè ens regala, cada dia, moments únics de joc, plaer i descoberta compartida.
Bon cap de setmana, famílies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada