"La lluna de la muntanya", diu David, “nanya", balbucegen en eco els infants…
Mots que, oh!, fan música. Els xiquets s’alcen, s’acosten, assenyalen, riuen.
Un, dos, tres poemes darrere d’unes ulleres, les de Vicent Andrés Estellés, a les quals miren embadalits un grapat d’infants d’1 i 2 anys.
Moltes gràcies, David, d’Escola Valenciana, per aquesta estoneta tan màgica que has compartit amb nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada