A l'Escola Gavina tenim companyes molt estimades, mestres que són mares del Trenet i un grapat d’antics treneters a qui ens fa molt de goig tornar a veure.
Per això, cada vegada que ens conviden a anar-hi, ens falta temps per a dir-los que sí.
“Serà el bosc del Butoni?”, va dir la mestra Vicky dijous en arribar a la pinada; i Joana, bocabadada: “Sí, perquè hay donyets!”.
Donyets, els xiquets i les xiquetes de la Gavina, que ens donaren la benvinguda entre cançons i somriures. En acabant, ens coneguérem, ens ensenyaren el pati, jugàrem i correguérem amunt i avall escorcollant-ne cada raó.
Experiències interedat amb les quals tots creixem una miqueta. Els infants més grans acompanyant amb cura i responsabilitat els més menuts; els més menuts donant-los la seua confiança i atrevint-se a explorar nous espais amb ells; i els mestres d’ací i d’allà, de menuts i grans… agafant-nos de la mà i compartint sabers i complicitats.
Donyets, els xiquets i les xiquetes de la Gavina, que ens donaren la benvinguda entre cançons i somriures. En acabant, ens coneguérem, ens ensenyaren el pati, jugàrem i correguérem amunt i avall escorcollant-ne cada raó.
Experiències interedat amb les quals tots creixem una miqueta. Els infants més grans acompanyant amb cura i responsabilitat els més menuts; els més menuts donant-los la seua confiança i atrevint-se a explorar nous espais amb ells; i els mestres d’ací i d’allà, de menuts i grans… agafant-nos de la mà i compartint sabers i complicitats.
Moltes gràcies, gaviners i gavineres, per la rebuda i per la bona estona que hi compartírem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada