"Jo sóc el Butoni,
parent del dimoni,
gent infernal, infernal,
que sempre aguaita pel forat del pany,
i aquell que plora,
jo me l’enduc,
rostit o fregit, o fet en suc,
curucucuc, curu, cucuc!"
Preludi d’esglais i rialles, aquesta cantarella ha fet les delícies dels infants durant aquesta setmana, al llarg de la qual hem conegut el Butoni i la resta d’estrafolaris monstres del conte de “La Maria no té por” i dels discs de Dani Miquel: el Butoni, la Quarantamaula, els Gambosins, la Bubota, el Banyeta…, els espantacriatures que, en arribar Tots Sants, protagonitzaren durant segles les nits vora el foc a les llars valencianes.
Moments de recolliment en què s’apaga la llum i s’encén la imaginació a través d’un esborronador fil de veu a cau d’orella...
Ho sentiu? Vosaltres també ho sentiu?
"...rostit o fregit, o fet en suc,
curucucuc, curu, cucuc!"
Aneu amb compte, famílies! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada