Primers tastets de l'espai de Psicomotricitat Vivencial

L'espai conegut és un element seguritzador per als infants. En el cas dels més menuts, ho és encara més. 

Ara com ara, l’espai seguritzador dels grups d'1 any de l'Escoleta és la seua aula, l'exploració de la qual han compartit durant les últimes setmanes amb les famílies.

Un espai que 'controlen', en el sentit que ja saben on està tot, pel qual poden desplaçar-se lliurement i on poden anticipar tot allò que hi passa, qui hi ha, qui hi entra... Un espai ric d’estímuls però nosaturat que, a poc a poc, cada xiquet ha anat fent seu trobant-hi el seu lloc segons com se sent i què li interessa en cada moment. 

A poc a poc, però, aquest espai segur s'ha anat engrandint amb la descoberta d’un nou espai, el pati. Des de l’aula mateix podíem veure’l a través de la finestra: hi véiem els xiquets majors jugar, hi véiem Mariví vindre amb el dinar... i, durant els últims dies, ja hi hem eixit. 

A aquest segon espai, la setmana passada es va sumar l'espai de psicomotricitat, que està just a l'eixir de l'aula dels més menuts.

La porta estava oberta i els xiquets que volien, hi entraven i eixien. Així han sigut els primers tastets d’aquest espai del qual gaudirem al llarg del curs tant els xiquets més menuts com els majors acompanyats de Mercedes Alfonso, mestra d’Educació Infantil i psicomotricista Aucouturier.

I és que l’espai de psicomotricitat no té edat, sinó que creix amb cadascun d’ells. És meravellós veure com hi interactua cada infant, i com aquesta interacció evoluciona a mesura que es fan grans. És la màgia d’allò no estructurat, d’allò aparentment inert que només «és» quan algú ho transforma, quan algú hi projecta allò que vol veure, fer, sentir...; quan algú fa que prenga vida. I ací, els grans mestres són els infants. 

L'espai de psicomotricitat els ofereix infinites possibilitats per al desenvolupament de la consciència sobre el propi cos, de l'expressió i la projecció i canalització de sentiments a través del cos, del moviment... en un ambient de plena llibertat, i en una etapa, la dels 0-3 anys, en la qual l’àmbit motor, cognitiu i emocional són indissolubles. 

Desfogar-se, relaxar-se, desafiar-se, construir, cooperar, reptar, caure, arrebossar-se…sentint-se capaços, segurs i lliures per gaudir del plaer d’actuar i del plaer de pensar, simbolitzar i decidir l’actuació a través del joc: explorant, investigant, superant i transformant situacions de conflicte, relacionant-se amb els altres i expressant, a través de l'acció i en llibertat, les pròpies emocions, la pròpia individualitat. 

Ací us en deixem un grapat de fotos.