Després del primer mes a l'Escoleta, de familiarització i reconeixement de l'espai, dels companys, dels mestres i dels temps que ens permeten saber per avançat què passarà en cada moment, a poc a poc comencem a poder gaudir d'allò inesperat… com ara el concert sorpresa que ens va fer la mestra Amparo amb el violí que va heretar del seu iaio.
Alguns infants s’hi acostaven amb els ulls esbatanats, altres buscaven el recer de la mestra, altres ballaven amb el moviment ara parsimoniós, ara vertiginós del dits d’Amparo, altres s’estimaven més continuar el seu joc, altres s’ho miraven des de lluny…
Benvinguda siga aquesta nova etapa, que arriba amb tants ritmes diferents i que sona a serenor i soltesa... A la serenor de sentir-se segurs en un espai que van fent seu; a la soltesa de sentir-se lliures per expressar-se com vulguen fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada