dimarts, 25 d’octubre del 2022

Tornem a l'hort

Temps per a preparar la terra per a la sembra de faves i bròcolis... I també de bots i corregudes, d'una floreta per ací i de mira quin amagatall per allà. Tornem a l'hort!



divendres, 21 d’octubre del 2022

El per què del nom de l'Escoleta

Reconeixeu les casetes de les fotos? Efectivament, les casetes obreres del carrer Ramon de Castro... i el perquè del nom de l’escoleta, el tren que hi passava camí d’Utiel. Ho sabíeu?
Vos convidem a llegir l’article on l’hem trobada (https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2019/11/vara-de-quart-50-anos-de-una-variante.html) i també aquest (https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/dentro-grupo-viviendas-ramon-de-castro-casas-obreros-20190216192000-nt.html), en què s’explica la història tan interessant de les casetes obreres, construïdes en 1910, soles enmig de l’horta, i els usos que se n’han fet després, com ara d’obrador d’artesania i de taller de l’escultor Ricard Boix.
Tresors històrics a peu de carrer, testimonis silents d’una època soterrada, malauradament, sota l’asfalt i l’oblit. Caldrà fer alguna coseta per remeiar-ho, no? Què en penseu?



dilluns, 17 d’octubre del 2022

L'espontaneïtat del dia a dia

Compartir amb la família el dia de l'aniversari del seu fill o el dia 'del que siga' està molt bé, fer-ho hui, o ahir, o demà, perquè sí, encara més.
I és que, quan la presència és habitual i espontània, la relació família-escola és, al nostre parer, quan esdevé fecunda i significativa. Perquè si la vostra presència és assidua, la xicalla actua amb soltesa, i també vosaltres, que vos hi sentiu a gust, que vos en sentiu part.
I d'això mateix es tracta, de saber-nos tots part de l'escola.
Sabent què hi passa (perquè hi esteu, perquè ho veieu) i enriquint allò que passa amb el vostre estar confiat, còmplice i partícip.
Vet ací un dels tants moments màgics que ens regala.


I per un dia... tornar!

Tornar a vore als antics treneters és sempre un motiu d'alegria, compartir sopar i vetlada, encara més, i què vos direm, de fer-ho reprenent el comboi de l'hotelet, l'últim del qual havia de celebrar-se el 13 de març de 2020...! Dos anys i mig després ens n'hem pogut rescabalar, i de quina manera! Pijames, llanternes, gambosinos, disfresses, confidències i destarifos... i, per damunt de tot, el goig de retrobar-nos amb mestres i primers amics. Serà bonic, això! Gràcies, famílies, per la confiança i la complicitat! Ho passàrem de categoria!

Esperem que vosaltres també! 😜



dijous, 6 d’octubre del 2022

Criança a la tassa amb Felicitat

Glopet a glopet, la setmana passada vam xarrar sobre l'acollida en el primer “Criança a la tassa” d’enguany.
En aquesta trobada ens ha acompanyat Felicitat Signes, la psicòloga del Trenet, amb la qual vam posar en comú les sensacions que, com a pares i mares, vos han despertat les primeres setmanes a l’Escoleta.
La tranquil·litat de poder compartir amb els infants el procés de familiarització amb l’equip i l’espai; el goig de veure el vostre fill compartir les primeres complicitats amb la mestra; l’alegria de veure’l gaudir escorcollant cada racó de l’escoleta... però, també, les reaccions i els canvis que heu notat en els vostres fills ara que s’estan donant les primeres separacions, més llargues o més curtes segons cada cas, i els dubtes i els sentiments d’angoixa, de culpa que, en alguns moments, afloren.
«Té més enrabiades», «Necessita estar més damunt de nosaltres a casa», «Plora quan anem a arreplegar-lo», «Com pot ser que durant els primers dies sense nosaltres s’acomiadara content de nosaltres, i ara que ja ha passat una setmana, plore tant quan ens n’anem?»...
Reaccions, actituds, comportaments ben comprensibles que ens revelen l’aiguabarreig tan gran d’emocions que suposa per a les criatures, i ens fan ser conscients de la necessitat que els oferim tota la nostra comprensió, paciència, calma i respecte en un procés que té anades i vingudes, i tantes maneres de desenvolupar-se com xiquets i xiquetes.
Un trasbals per a els infants que, com és ben lògic, crea ansietat i inseguretat a les famílies, i també a nosaltres, mestres i educadores: «Connectarem bé amb els pares?», «Sabrem transmetre’ls la importància de compartir amb els infants aquest procés?», «Ens acceptarà el xiquet?», «Sabrem ajudar-lo i acompanyar-lo com necessita?»...
El procés de l’acolliment ens remou a tots per dins, però ajuntar-nos i obrir-nos a contar com ens sentim, com ho estem vivint, ens permet trobar complicitats, suport, recursos i acompanyament, i fer xarxa des de l’experiència compartida dia a dia a l’Escoleta, i la llibertat de poder expressar-nos de manera sincera sense por a ser jutjats.
 
May be an image of 10 persones


dilluns, 3 d’octubre del 2022

Celebrem-nos!

I després de vora un mes de curs, divendres ens aplegàrem el parc per celebrar aquestes primeres passes compartides. I ho vam fer enlairant marietes, pinets i poms amb la @jovemuixerangavalencia que bona cosa en saben, d’això de fer colla, de la seguretat en sentir-se’n part, de la confiança en l’altre, de la consciència de la riquesa de la diversitat -des de la base fins a l'enxaneta, totes som importants!-… i del goig de les fites compartides. En la muixeranga, en l'escola, en la vida!
Celebrem-les i celebrem-nos, sempre i juntes! Seguim!
Moltes gràcies per acompanyar-nos i fins a la pròxima!