dilluns, 14 de juny de 2021

Fang, fang, fang!

Trobàvem molt a faltar l'abril tan plujós que vam tindre, i quina xamba hem tingut estos dies, que d'entre tota la ciutat, on ha fet un sol que badava les pedres, ha caigut una arruixada juuuustetet al pati de l'escoleta.
I quin fangar, i quin engrescament palpar-lo, manipular-lo, estacar-hi mans i peus, xapotejar... i acabar arrebosant-s'hi.
Hem enviat els infants a pastar fang... i quina gustera!
 

 

dimecres, 9 de juny de 2021

Les darreres actuacions a la finestra

I ací vos compartim l’última fornada d’actuacions! I quina fornada!
Xiroi i Anhel ens van deixar bocadats, i és que van traure una caixeta a caramull de puces que no paraven de botar i, sense adonar-nos-en (com dimonis s’ho van fer?!), vam acabar tots amb una al braç! Sí, sí, com ho sentiu!
La família de Laura ens delectaren amb un concert de violoncel i violí… i se sabien totes les nostres cançons preferides! El lleó vergonyós, la manta al coll… i fins i tot un vals que ens va fer ballar ben apretadets.
De vesprada (no parem!), Guada, que venia de presentar la seua obra (“La confiança”, a la Sala Ultramar, aguaiteu-hi!) i Pau ens van representar “L’inventor de xiquets”, que apel·la a la màgica, i tan necessària, essència dels infants… i als drets, als seus drets, ací… i arreu del món.
Ah! I finalment, fa una setmaneta van vindre els amics de la família de Pau a ballar lindy-hop.
En l’equip ja n’hi ha un parell que s’hi volen apuntar, quin gust feia vore-vos!, encara no vos negarem que tenim el mateix dubte que Leo: “però... i no maregen?”.
El que hem viscut enguany en obrir la finestra i la porta és màgic, famílies. Se’ns acaben les paraules per agrair-vos-ho. La complicitat i la il·lusió que ens heu transmés enguany, que tot ha sigut tan i tan estrany, ens ha donat escalf, llum i alé. Ens heu donat vida, tanta vida.
Gràcies infinites, famílies.







diumenge, 6 de juny de 2021

Pata-xula 2021


Amb l’aigua tèrbola i l’horitzó desdibuixat, la mar ens rebé ben rebolicada i juganera. De fons, el fragorós rompre de les ones... i a la voreta, esguits de crits i rialles enmig de la immensitat. Réiem, ens miràvem -Que ve una ona, que ve una ona!- i tornàvem a riure.
Ei, va dir algú, el missatge per a Pata-xula! Encara com!
El llançàrem a la mar i tots el colors del blau se l’engoliren. I, ona amunt, ona avall, cavalcà fins al seu vaixell mentre ens en tornàvem a l’escoleta per dinar i fer una becadeta.
I de vesprada... va acabar eixint el sol!, vam continuar jugant a cor què vols, vam escorcollar cada racó de l’estany, de les dunes, de la pinada... a la cerca del nostre pirata... i per fi el vam trobar. A ell... i al seu tresor, el que hi havia dins del cofre... i el que, com un polsim màgic, va impregnar tot el dia... i la nit de divendres.
Per als infants, un fum de sensacions, il·lusions i descobertes compartides; per a nosaltres, el goig d'acompanyar-les i l'emoció, mentre els véiem, que després d'un curs de tantes incerteses, pors i renúncies, el camí comença a desemboirar-se.
Qui ens ho haguera dit al setembre, o per Nadal, que estaríem ací... i així.
Gràcies, famílies, de tot cor, per l'esforç, la responsabilitat i la confiança, ara... i durant tot el curs. Cada vegada la COVID ens arrabassa menys... i ens acosta més.
Quant que ho havíem enyorat... i quant que et recordarem, Pata-xula 2021.
 
























dijous, 3 de juny de 2021

Pata-xula, allà anem!

L’any passat es va quedar esperant-nos però enguany, per fi el podrem retrobar. Hem hagut de fer maalabarismes per encaixar l’aventura dins del protocols sanitaris, però res no hi faltarà: ni la il·lusió d’imaginar-lo amb delit, ni l'engrescament de buscar-lo amb els cinc sentits ni el goig de perdre’s enmig d'una selva de sensacions i emocions compartides.
I de moment, ací ens teniu, esperant a demà mentre l’expectació, des de fa un parell de setmanes, no para de créixer. Amb un tam-tam dels bongos o amb un goril·la que ens porta cocos, pinyes i plàtans de regal. Els més xicotets juguen amb el tratge per a familiaritzar-s’hi i, tot i que veuen que es Núria la que a poc a poc es disfressa, quan es posa la carassa diuen que és el goril·la i que Núria… no tà! Màgia!
En els grups dels majors, el goril·la ha aguaitat directament a la finestra i n’hi ha que, des de la primera vegada, ho han trobat el més normal del món, això de trobar-se un goril·la enmig de la ciutat, a aquells que millor m’amague en la caseta no siga què. Ah! I n’hi ha un parell que en un tres i no res li van trobar el perquè a l’aparició del goril·la. A la classe dels més majors hi havia un peluixet d’un goril·la i Ona de seguida ho va vore clar: ha vingut perquè no trobava el seu bebé! Així que ben content per haver-lo trobat, ens ha regalat els fruits més saborosos de la selva.
Del pirata, per ara, no en tenim cap pista; per això, li enviàrem una carta… i dijous, en vam rebre resposta! Escrita amb fang, de la selva, clar!, i entregada de la mà de María, la cartera de Patraix. Moltíssimes gràcies, per la complicitat, amiga!
Pata-xula, allà aneeem!











dimarts, 1 de juny de 2021

La casa de l'amic Pau

Enguany no ha sigut un any d’eixides, de fet, la primera i única fins ara va ser per Pasqua, a la mar a envolar el catxirulo. La prudència i la inseguretat ens ha fet deixar l’autobús aparcat, però això sí, la cordeta sempre a la mà per eixir a tothota a passejar pel barri.
Dijous passat, però, la família de Pau ens va convidar a casa seua, i no ens en vam poder resistir. Cavalls, gallines, gossos i gats, i un espai immens per córrer i jugar. Quin paradís i quin goig que ens hageu deixat compartir-lo, família. Moltíssimes gràcies!