L’any passat es va quedar esperant-nos però enguany, per fi el podrem retrobar. Hem hagut de fer maalabarismes per encaixar l’aventura dins del protocols sanitaris, però res no hi faltarà: ni la il·lusió d’imaginar-lo amb delit, ni l'engrescament de buscar-lo amb els cinc sentits ni el goig de perdre’s enmig d'una selva de sensacions i emocions compartides.
I de moment, ací ens teniu, esperant a demà mentre l’expectació, des de fa un parell de setmanes, no para de créixer. Amb un tam-tam dels bongos o amb un goril·la que ens porta cocos, pinyes i plàtans de regal. Els més xicotets juguen amb el tratge per a familiaritzar-s’hi i, tot i que veuen que es Núria la que a poc a poc es disfressa, quan es posa la carassa diuen que és el goril·la i que Núria… no tà! Màgia!
En els grups dels majors, el goril·la ha aguaitat directament a la finestra i n’hi ha que, des de la primera vegada, ho han trobat el més normal del món, això de trobar-se un goril·la enmig de la ciutat, a aquells que millor m’amague en la caseta no siga què. Ah! I n’hi ha un parell que en un tres i no res li van trobar el perquè a l’aparició del goril·la. A la classe dels més majors hi havia un peluixet d’un goril·la i Ona de seguida ho va vore clar: ha vingut perquè no trobava el seu bebé! Així que ben content per haver-lo trobat, ens ha regalat els fruits més saborosos de la selva.
Del pirata, per ara, no en tenim cap pista; per això, li enviàrem una carta… i dijous, en vam rebre resposta! Escrita amb fang, de la selva, clar!, i entregada de la mà de María, la cartera de Patraix. Moltíssimes gràcies, per la complicitat, amiga!
Pata-xula, allà aneeem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada