I ací vos compartim l’última fornada d’actuacions! I quina fornada!
Xiroi i Anhel ens van deixar bocadats, i és que van traure una caixeta a caramull de puces que no paraven de botar i, sense adonar-nos-en (com dimonis s’ho van fer?!), vam acabar tots amb una al braç! Sí, sí, com ho sentiu!
La família de Laura ens delectaren amb un concert de violoncel i violí… i se sabien totes les nostres cançons preferides! El lleó vergonyós, la manta al coll… i fins i tot un vals que ens va fer ballar ben apretadets.
De vesprada (no parem!), Guada, que venia de presentar la seua obra (“La confiança”, a la Sala Ultramar, aguaiteu-hi!) i Pau ens van representar “L’inventor de xiquets”, que apel·la a la màgica, i tan necessària, essència dels infants… i als drets, als seus drets, ací… i arreu del món.
Ah! I finalment, fa una setmaneta van vindre els amics de la família de Pau a ballar lindy-hop.
En l’equip ja n’hi ha un parell que s’hi volen apuntar, quin gust feia vore-vos!, encara no vos negarem que tenim el mateix dubte que Leo: “però... i no maregen?”.
El que hem viscut enguany en obrir la finestra i la porta és màgic, famílies. Se’ns acaben les paraules per agrair-vos-ho. La complicitat i la il·lusió que ens heu transmés enguany, que tot ha sigut tan i tan estrany, ens ha donat escalf, llum i alé. Ens heu donat vida, tanta vida.
Gràcies infinites, famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada