Enguany no ha sigut un any d’eixides, de fet, la primera i única fins ara va ser per Pasqua, a la mar a envolar el catxirulo. La prudència i la inseguretat ens ha fet deixar l’autobús aparcat, però això sí, la cordeta sempre a la mà per eixir a tothota a passejar pel barri.
Dijous passat, però, la família de Pau ens va convidar a casa seua, i no ens en vam poder resistir. Cavalls, gallines, gossos i gats, i un espai immens per córrer i jugar. Quin paradís i quin goig que ens hageu deixat compartir-lo, família. Moltíssimes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada