dimecres, 29 de juny del 2016

Experimentem amb fang

Laura i David, els pares d’Arnau, ens han regalat una bona empastrada i, enfangats de dalt a baix, hem canviat el paper pel llenç que més ens agrada... el nostre cos! Moltes gràcies per l’experiència, família!

1r Festival Balloona Matata

Els dies 7, 9 i 10 de juliol se celebrarà, a La Rambleta, el 1r Festival de Balloona Matata, que aplegarà activistes, músics i companyies teatrals de tot l’Estat amb l’objectiu de portar a Síria tota l’ajuda, l’esperança i els somriures que de ben segur ens trauran a tots els que hi participarem.
Balloona Matata és una comunitat d’activistes voluntaris del qual formen part moltes famílies i exfamílies del Trenet. Amb tot el que es col·lecte en el festival, es construiran parcs infantils als campaments dels refugiats siris i contribuirem a equipar la comare que assisteix, a Idomeni, les dones embarassades refugiades, Lena Vázquez, a qui, al maig, vam tindre la gran sort d’escoltar al Trenet en la xarrada que fa cada any juntament amb núriam Teresa i Ester sobre com viure un embaràs conscient.
Una oportunitat magnífica per a aportar el nostre granet d’arena i fer visibles els invisibles, víctimes de la ignomínia dels nostres polítics i de la indiferència d’una societat que, tant de bo, aconseguim que camine de nou cap a eixa Europa compromesa, solidària, diversa i acollidora que volem llegar als nostres xiquets i xiquetes. L’Europa amb el puny tancat i els braços oberts que tots somiem.
En l’enllaç següent teniu tota la informació, i, si voleu assistir-hi, al Trenet podeu adquirir les vostres entrades.
http://www.larambleta.com/eventos/ver/i-festival-balloona-matata

El comiat d'un viatge per al record

Darrere de l’objectiu vam encetar el curs, endinsant-nos amb una càmera de fotos al coll en el màgic Patraix que només la nostra mirada és capaç de veure... 

I davant de l’objectiu vam acabar dimecres passat el curs, construint raïl a raïl la nostra pròpia via, tal com ho hem fet metafòricament al llarg del curs, mentre posàvem en paraules els records d’un viatge viscut d’una manera tan bellament diversa com ho són les maneres de ser, d'estar, de sentir i de fer de cadascun de nosaltres.

Des d’aquelles fotografies de la nostra passejada per Patraix, daurades al setembre amb les primeres fulles de la tardor, fins a aquesta fotografia que avui vos mostrem, revelada amb la llum de l’estiu que fon les vivències en records, han passat tan sols deu mesos. Deu mesos de viatge que ens deixen el dolç i sempitern solatge de l’aprenentatge i l’emoció compartida, cuinada i paladejada...


...amb la lentitud del caragol Serafí, que un bon dia va aparéixer al pati de l’Escoleta i, fent-nos sentir per primera vegada grans, ben grans, ens va ajudar a expressar com és sentir-nos menuts, ben menuts...  
...amb el perfum de les herbes aromàtiques en què refreguem cada dia les mans i ens amerem de vida abans d’eixir al pati... 
...amb el deler de descobrir el tresor tan saborós que guarden les tellines de Pili, la pescatera de Patraix... 
...amb el comboi de convertir caixes de cartó en un castell, un iglú o un amagatall secret on gaudim a pleret d’una imaginacció sense regles, instruccions ni tauler... 
...amb l’esment d’esgrunar, xino-xano, les faves per a l’arrosset del dinar... 
...amb el dolç encís de les estacions tan especials a què ens porta el Trenet dels nostres (s)avis i (s)àvies... 
...amb la força de veure ben viu #unpaísdescoles a Patraix en la Trobada d’Escola Valenciana... 
...amb la bellesa dels somriures emmirallats en els bassals que tant ens enjogassen...
...amb l’espurna a la mirada en remenar la terra i sentir-nos-en part, espigolant creïlles i somriures...  
...amb el goig de conjugar en present el futur de la nostra llengua rebent xiquets, mestres i pares el premi de la Fundació Sambori de Literatura Infantil...  
...amb la màgia d’una Cova de la Llum on, amb la melodia dels crits, bots i rialles, hem encés la llum del gaudi, la creativitat i l'experimentació sensorial...  
...amb el gust de convertir el nostre cos en un llenç i dibuixar-nos cosquerelles de farina, xocolate, fulles...  
...amb la memòria de l’experimentalisme, l’inconformisme i el compromís de Messa, a qui vam dedicar, en el centenari del seu naixement, la nostra falla d’enguany...  
...amb la tendresa d’adormir-nos i somiar de la maneta, envolant pel cel de l’Escoleta i de la granja tot de records i emocions compartides... 
...amb la vitamina de sentir-nos part d’un barri unit, alegre i combatiu, aplegat a la crida de la Factoria d'Arts de Patraix, de Dani Miquel, de les Festes de l'Associació Veïnal Patraix i de tots aquells que lluitem per un Patraix més net, amable i a la mida de tots els que hi convivim i treballem per a fer-ho possible... 
...amb el plaer de crear i recrear-se en l'art que fa parlar l'ànima endinsant-se en cadascun de nosaltres, en el plaer de l'art que fa veure l'invisible esbossant el camí per fer possible l'impossible...  
...i amb uns companys de viatge incondicionals amb qui, des de fa més de 35 anys, el Trenet fa parada en cada estació de l’any: la Bruixa de la Morera, Flautirorí, la gallina Quiqueta, la vaca Paca... i, per descomptat, les nostres famílies, per als quals les portes del Trenet sempre estan obertes i amb els quals, al setembre, vam començar a descobrir cada racó de la nostra primera escoleta, vam conéixer la nostra primera mestra, vam teixir complicitats amb els nostres primers companys i, al capdavall, vam fer nostre el Trenet, sentint-nos-hi segurs, confiats, respectats i estimats per poder-hi desplegar totes les nostres emocions, per ser qui ja som i per ser qui vulguem ser.  

Un viatge a frec de terra i a flor de pell que dimecres va arribar per a molts a la fi. Per a tots vosaltres, xiquets i xiquetes, que algun dia podreu llegir aquestes paraules que avui vos hem dedicat, només un desig: fugiu de les estridències, de les presses, de les pantalles que emmirallen la realitat, i amereu-vos de carícies, terra, jocs i somnis. 
I allà on aneu, mai no deixeu que l’escola vos buide les butxaques de la vostra curiositat, del vostre coneixement i del valor de la vostra curta però ja tan intensa història; mai no deixeu que el dictat del rellotge, la tirania del currículum homogeneïtzador o l’artificial esquarterament del saber vos ofegue el vostre deler per explorar, experimentar, imaginar, crear i aprendre per vosaltres mateixos, per fer de la vida un joc on tot pot ser i on tot podreu fer que siga. 
Perquè el joc és el vostre tresor més gran, perquè és en obrir-lo que hi heu trobat la joia d’expressar-vos, relacionar-vos, descobrir, sentir, transformar... la joia de canviar l’absurd, inhumà i avorrit món dels adults, que tant necessitem mirar-vos per a adonar-nos que cal que vos el tornem. Que el món ha de ser vostre, xiquets i xiquetes, perquè només així podrà ser el món amable, net, lliure, compromés, unit i solidari que tots somiem. 
Amb una mirada que acull, una orella que escolta i una mà que s’obri vam voler que vos sentíreu al Trenet com a casa, i amb el cor ple de vivències i emocions compartides ens acomiadem de vosaltres fins demà, fins al setembre o fins sempre, amb el goig d’haver desempaperat amb vosaltres, xiquets i xiquetes, i amb les vostres famílies, el regal d’estrenar el món, real i imaginatiu, exterior i interior, i de fer-ho guiats pel vostre anhel per fer i desfer, per crear i recrear-se: junts, feliços, rebels. 
Una abraçada ben forta, famílies, de la que serà, per sempre, la vostra escola. 

Amparo, Anna, Imma, Felicitat, Librada, Mariví, Mercedes, Júlia, Sònia, Paco i Vicky


dimarts, 28 de juny del 2016

Deixar fer en l'educació

L’educació infantil feta poema. Amb tota la bella, subtil, lenta i tendra màgia de saber deixar fer... amb una mirada que acull, una orella que escolta,una mà que s'obri...

Per a paladejar-lo i amerar-s’hi.

Si voleu llegir el poema d'Àngela Bosch, feu clic en la imatge.


diumenge, 26 de juny del 2016

Xumets, bolquers i rock & roll!

De la pescateria de Pili a l'horta, de l'amagatall a caramull de fulles de la Bruixa de la Morera a les muntanyes de neu de Flautirorí, o de la Festa de la Taronja a la Festa de la Pluja... una gira que, des del setembre fins al juny, ens ha portat als millors escenaris!

Però per a espectacle, sens subte, l’actuació de dimecres dels pares i les mares de la classe dels galls i les gallines: quines taules, quin ritme, quina veu!
Gràcies de tot cor, pares i mares, per la cançó, el cartell i les samarretes, però, per damunt de tot, per la confiança, l’estima i el comboi amb què heu posat la melodia a aquesta gira tan bonica, enriquidora i emocionant que hem compartit al llarg d’aquests mesos. 
Una abraçada ben forta i molts "xumets, bolquers i rock & roll” per a tots! Vos estimem!
Si vos vau perdre l’actuació, ací en teniu el vídeo i la lletra del “Highway to hell” a la valenciana amb el qual ens van delectar els pares i les mares dels galls i les gallines: https://www.youtube.com/watch?v=PRF0rVbwkxY&feature=youtu.be

divendres, 24 de juny del 2016

La llibertat de dir, sentir i ser

I si ahir vos mostràvem les reflexions dels cavalls i les egües sobre què és i què fem al Trenet, avui ens agradaria compartir amb vosaltres els collage que ens han fet als elefants i a les elefantes els nostres mestres Anna i Paco.

Collage tan bellament diversos com són els nostres somnis, gustos, emocions, experiències i maneres de ser i d’estar, de sentir i de fer: des qui es deleix a pujar amb avió a la lluna, a qui passaria tot el dia collint floretes i posant-se-les damunt del cap, qui sempre té a punt un peluix per a pentinar i cuidar, qui mai no porta prou peces de roba i complements damunt o qui té tanta marxa que mai no deixaria de ballar.
Una abraçada ben forta, elefants i elefantes, i mai no deixeu d’expressar-vos de la manera tan innocentment lliure i bonica com ho heu fet durant aquests primers anys de vida, gaudint del tresor més gran que teniu i que tant de bo mai no vos prenguen: la llibertat de dir, sentir i ser qui ja sou.

Les reflexions dels cavalls i les egües

Després que ahir acomiadàrem definitivament el curs, volem compartir amb vosaltres les reflexions que vam fer els cavalls i les egües, els quals, a la nostra manera, vam dibuixar i posar en paraules què és i què fem al Trenet.
El Trenet és...
Un lloc on "mi mamà està treballando i no està a l’escola" però "hi ha cotxes i Vicky, Josep, Júlia i Vicky altra volta"
Un lloc on "hi ha lletres, pilotes, bicis i aigua" i "todos los amiguets"
Un lloc on "Carles, Valentina i Gael fan pipi al bolquer. Els bebés també però jo sóc una xiqueta gran"
Un lloc on “Dani Miquel es casa amb la princesa Ratolina”
Un lloc on “fa olor a sopeta de Mariví”
Un lloc on “la vaca Paca s’havia adormit i la vam trobar a la granja i ja tenim llet”
Un lloc on “hi ha joguets i Arnau me’ls lleva i jo li’ls lleve”
Un lloc que “és de color de rosa i lila” 

Un lloc on "El Trenet és aixina...! (pensa, riu, bota) Trenet...!"
Un lloc, al capdavall, on juguem, pensem, sentim, compartim, imaginem, descobrim, ens relacionem, creixem... vivim! 



Una abraçada ben forta i que passeu molt bon estiu, treneters i treneteres! Tornarem al setembre amb tot l'equipatge a punt per compartir i gaudir, un any més, de l’apassionant viatge dels primers anys de la vida. Vos estimem!

dimecres, 22 de juny del 2016

Festa de fi de curs amb les famílies

Avui hem baixat del Trenet i ho hem fet gaudint d’una vesprada de música, màgia i teatre a càrrec de les famílies, que, com cada any ens han deixat a tots bocabadats! 
Dels encanteris de Cyrille, acompanyat dels pares i les mares dels gatets i les gatetes, a les rockeres famílies dels galls i les gallines, que ens han tret a tots el somriure amb el seu “Highway to hell" a la valenciana (“Nosaltres soooom del Trenet, i encara portem bolqueeeer!”).
I de la tan fantàsticament descoordinada coordinació dels cent soldats de Napoleó i els bacs del ciclista de pega –els superhits de la classe dels cavalls i les egües d'enguany– a les cançons d’abans, d’ara i de sempre amb què les famílies dels elefants i les elefantes han posat el colofó a una festa per al record. 
Moltes gràcies, pares, mares, germans i germanes, per tota la il·lusió i l’esforç que heu esmerçat perquè poguérem gaudir d’aquesta vesprada de comiat plena de sorpreses i rialles.
Vos estimem!



Una nit a mos redó

De les rialles dels xiquets que cada dia omplin el pati, a les rialles dels pares i de les mares, amb qui ahir a la nit vam assaborir a mos redó els records d’un viatge que avui arriba ja a la fi. Un viatge, però, del qual ens queda encara per viure la darrera estació… avui, a les 16 h, a l’Escoleta, vos esperem!



dilluns, 20 de juny del 2016

Nyoquis amb els pares d'Eire

Després de les pizzes tan bones –i somrients!– que ens van ensenyar a fer Raquel i Sergio, els pares d’Eire, avui han tornat a vindre al Trenet i, aquesta vegada, hem provat a fer... nyoquis!
Amb molta cura hem pelat les creïlles i amb l'"schiacciapatate" hem esclafit a riure una vegada i una altra, i és que aquest atifell ens ha convertit les creïlles en... espaguetis!
En acabant, hi hem abocat oli, farina i ous, i hem pastat i pastat fins que ens han eixit unes delicioses i juganeres pilotetes per a dinar. Grazie mille per aquesta visita tan saborosa, Raquel i Sergio, i bon profit, trenters i treneteres!










Pinzells, mans, somriures

Pinzells que es capgiren, mans que es busquen, colors que es mesclen, somriures que es dibuixen...

diumenge, 19 de juny del 2016

Entremaliadures i rialles davall del paraigües

Mentre a València feia un sol que badava les pedres, un misteriós núvol va fer parada al cel de l'escoleta i va deixar caure una bona ruixada d'entremaliadures i rialles davall del paraigües...

 


divendres, 17 de juny del 2016

Per una educació infantil pública a la mida de l'etapa més important de la vida

L'any 2016, La Veu del País Valencià ens va publicar l'article que tot just vos transcrivim, en el qual expliquem la nostra postura respecte del pla pilot d'incorporació dels xiquets de dos anys a les escoles públiques d'Infantil i Primària valencianes.
El podeu llegir íntegrament en l'enllaç següent:

Sóc gran!

En encendre Librada el retroprojector per primera vegada a la classe dels galls i les gallines, la classe dels xiquets entre 1 i 2 anys del Trenet, s’ha fet, de sobte, el silenci.
Un silenci trencat, però, pels passets que una vegada i una altra s’acostaven i s’allunyaven sigil·losament de la paret. Abstrets en un descobriment que ens ha fet créixer metafòricament... i literalment: "Mia Lilala, sóc glan!"

dijous, 16 de juny del 2016

Contes que canten

El camí a Muro del tio Pep, els festejos d'Amparito, la filla del mestre; les carabasses de Cento, la lluna, la pruna; o les floretes i botgetes de la serra de Mariola: un univers fet de cançons transmeses de generació en generació que la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i el levante-emv.com han convertit ara en contes.

Contes que canten el llegat de la nostra cultura d'abans, d'ara i de sempre.
Una iniciativa preciosa per a acostar als més menuts els personatges més nostrats de la cançó tradicional valenciana. 
Ací en podeu consultar tots els títols, bellament il·lustrats per l'APIV Associació Professional d'Il·lustradors de València: http://cort.as/hdZw


dimarts, 14 de juny del 2016

Crear i recrear-s'hi

Creant i recreant-nos-hi, gaudint de la màgica bellesa que ens brolla de les mans.




Somriures i mirades còmplices

Sempre, però cada vegada de manera diferent, la Cova de la Llum sorprén les nostres mans amatents, i aquest matí ho ha fet descobrint-nos una pintura màgica, que resplendia en cadascun dels nostres llenços dibuixant somriures i mirades còmplices.

dilluns, 13 de juny del 2016

Bellament diversos

Tres taques de tres colors –roig, groc i blau– han aparegut avui en els fulls que ens ha deixat Vicky per a pintar, i, creant i recreant-nos en la màgia que brollava de les nostres mans en barrejar-los, hem fet aparéixer tots els colors de l’arc de Sant Martí.
Arrossegant el nostre traç amunt i avall hem fet bategar mil i una composicions fins que, amb l’espurna als ulls i un somriure d’orella a orella, cadascú hem anat donant per acabada la nostra obra i l'hem penjada a l'estenedor d'art de la classe.
Arcs de Sant Martí tan bellament diversos amb què avui, irremeiablement, mirem #Orlando amb la tristesa de qui ha vist véncer la barbàrie, però amb l'esperança que, per mitjà de l'educació, l'amor i el respecte guanyen definitivament a l'odi i el terror.#OrgullVLC2016

Sorpreses a la Cova de la Llum

A la Cova de la Llum, ens hem trobat avui amb un fum de saquets amb materials diferents –fulles, polseres, botons, figures geomètriques, fils, anelles…–, amb els quals hem fet i desfet, cadascú al nostre gust, damunt dels llenços de llum que ens conviden a crear i recrear-nos-hi. Triant i decidint per nosaltres mateixos –aquest boto sí, però aquell no–, combinant els materials i concentrant-nos-hi –aquest fil el vull posar ací baix (“És una serp!”), aquesta polsera allà dalt (“Mira un avió, i jo!”), aquestes figures l’una damunt de l’altra (“Ma casa, i la mamà i el tete!)– fins a donar per acabada una composició i, en un tres i no res, desmuntar-la i tornar a començar, una i altra vegada, deixant-nos portar pel gaudi a què ens porta la lliure experimentació, manipulació i creació.


divendres, 10 de juny del 2016

Les sabates màgiques de Cristina, la mare de Valentina

Ahir va vindre al Trenet Cristina, la mare de Valentina, i, en posar-se unes sabates màgiques, va començar a saltironar pel pati dibuixant figures precioses amb el seu cos i somriures embadalits en els nostres llavis.
Tan bocabadats ens quedàrem, que avui, gràcies a Araceli, la mare de Leo, hem anat a la sala del Proyecto Inestable i, al ritme del poti-poti musical que ens han posat, no hem parat en torreta. Movent fins al dit menut del peu, corrent, botant i ballant; gaudint, al capdavall, d’aquesta manera tan bonica de comunicar-se, relacionar-se, sentir i emocionar-se que és la dansa.
Moltes gràcies, Cristina, Araceli i tot l’equip de la sala Espacio Inestable, i fins prompte!


dimarts, 7 de juny del 2016

Escoleta d'Estiu 2016

PEUS DESCALÇOS, MANS SALADES I RIALLES DOLCES… a la platja del SALER i a PATRAIX, on continuarem gaudint de l’encís dels nostres cinc sentits:

Dibuixar en la sorra, pintar-nos el cos, arreplegar petxines, empastrar-nos amb xocolate, menjar-nos a mos redó un meló d’Alger, jugar amb gel, deixar-nos encisar pel vaivé de les ones, dinar a la pinada, fer bombolles de sabó, posar-nos arracades de cireres…
Tot això i molt més, fins arribar allà on ens porte la imaginació i les ganes de fer i desfer, daurant l’estiu amb la llum de la lliure exploració, experimentació, descoberta i emoció compartida!
Voleu pujar al Trenet de l’Estiu amb nosaltres? Passeu-vos per l’Escoleta o envieu-nos un correu a info@escoletaeltrenet.com i vos en donarem tots els detalls!



Les butxaques de Tonucci

Cada matí, després d’acomiadar els pares dins de la classe, ens asseiem a terra i, parafrasejant la coneguda metàfora de Tonucci sobre l'educació, buidem les nostres butxaques.
Butxaques plenes de la pedreta tan bonica que dissabte vam trobar al Penyagolosa caminant amb els pares, del granets d’arròs que el iaio ens va ensenyar a tirar a la paella o del somriure de la nostra germaneta Berta quan l’acaronem. 
Butxaques plenes de descobriments, emocions i preguntes amb què cada xiquet arriba cada matí a l’Escola i a partir dels quals bastim el dia. 
I és que, sens dubte, el millor aprenentatge és l’aprenentatge vivenciat, aquell que es naix de les experiències dels xiquets i es nodreix de la seua pròpia motivació i dels seus propis coneixements. 
Des de dilluns, però, a les nostres butxaques només hi ha lloc per a la vaca Paca! Després de la nostra estada a la granja, les tenim farcides de records que envaeixen les nostres converses, jocs, dinars… i, per descomptat, els nostres gargots!


dilluns, 6 de juny del 2016

diumenge, 5 de juny del 2016

Records de l'estada a la granja

La nostra estada a la granja continua regalant-nos un fum de records que envaixen els nostres jocs, converses, dibuixos, dinars… 
Records en forma de vivències (“tenia taques i mocs!”, “feia olor a caca de la vaca!”) o de sensacions: sensacions úniques que emanen de la terra, de l’aigua, dels arbres… de la natura, màgica companya de jocs i complicitats.








dissabte, 4 de juny del 2016

I per fi la vam trobar!

Després de dos dies a la Llometa de Llavata farcint la nostra cerca de la vaca Paca de terra, il·lusió, flors, somriures, fang, complicitats i llum de vida, per fi la vam trobar!
Quins nervis que teníem i quina il·lusió que ens va fer sentir-la mugir d’alegria en veure’ns arribar a la Granja Rinya! 
Uns bocabadats en veure com de llarga era la seua llengua, altres baquejant-nos de riure en veure com li queien el pipi, la caca i els mocs, i altres aplaudint al cor de mugits que feia ressonar la granja o entendrits acaronant els joneguets... però tots d’allò més alleugerits i contents de veure que, mentre li donàvem de menjar i li contàvem les nostres peripècies, la vaca Paca tornava a fer llet per als nostres berenars a l’Escoleta!
Moltes gràcies als amics i amigues de la Granja Rinya, per fer possible el millor final que podria tindre la nostra cerca: conéixer la vaca Paca i totes les seues amigues, i tornar-nos-en a l’Escoleta assaborint el deliciós sabor d’una aventura viscuda amb els cinc sentits! Una aventura a la qual ens va portar una botella buida de llet de la vaca Paca, i d’on hem tornat amb una motxilla plena d’emocions i experiències compartides.





divendres, 3 de juny del 2016

On està la vaca Paca?

Encomanant-nos els badalls i les primeres rialles del dia ens hem despertat aquest matí, i amb un fum de màgiques complicitats i descobertes compartides ens n’anem a dormir… Bona nit, treneters i treneteres, i fins demà, que la vaca Paca continua sense aparéixer, i ens té a tots d'allò més intrigats!
Ens queda, però, anar a buscar-la a la Granja Rinya, de camí a la qual s’arrombollen les mil i una experiències que hem viscut a la Llometa de Llavata: xarrotejant amb els animals, escarbant la terra, redolant per la gespa, fent fang i pintant-nos el cos, embadalint-nos veient com els núvols canvien de forma, collint floretes, compartint complicitats i confidències, encomanant-nos badalls i rialles... Tota una aventura a flor de pell que encara ens guarda una última sorpresa, l’esperada trobada amb la vaca Paca.

Amics i amigues de la Granja Rinya, espereu-nos que ja quasi hi arribem!