dilluns, 29 de setembre del 2014

El cavall Troti

Treneters i treneteres, vos presentem a Troti, la mascota de la classe dels cavalls i de les egües. Des del primer dia, ens mira encuriosit des del sostre de l’Escoleta, content de tornar a tindre ben prop nous cavalls i egües, i, sobretot, de veure que, quan baixa a terra, són cada vegada menys els ulls plens de llàgrimes que el miren i cada vegada més els ulls plens d’il·lusió que s’acosten de matí a saludar-lo i a fer-li un beset de bon dia.

Som a punt de complir el primer mes a l’Escoleta, i, a poc a poc, els xiquets i les xiquetes comencen a trobar-hi el seu lloc i a mostrar-se tal com són amb els companys i amb nosaltres, a qui ens ompli de goig poder gaudir amb ells de les properes estacions d'aquest apassionant viatge.

dimarts, 23 de setembre del 2014

La flautista d'Hamelí

Després que ahir no poguérem deixar de mirar el cel, embadalits com estàvem amb l’arruixada que va caure de bon matí, avui ha sigut Mariola, la nostra mestra de música, qui, de sobte, a tots ens ha captivat, fent sonar les primeres notes de la tardor que, amb tan bona saó que ens ha deixat, celebrem que, per fi, ja hi ha arribat.

dijous, 18 de setembre del 2014

Qui té un amic, té un tresor

Això mateix deu haver pensat Albert quan Pilar, la seua mare, se n'ha anat de l'Escoleta, i Helena ha anat de seguida a eixugar-li la pena i a consolar-li el plor amb un beset.
Un gest que ens ha tret el somriure i que, com tants altres, ens confirma que hem de confiar en ells i en els recursos que tot just comencen a desenvolupar, com ara la tendra empatia amb què Helena i Albert ens han meravellat avui.


dilluns, 15 de setembre del 2014

Temps d'acollida

Cada xiquet té una manera diferent d’acostar-se als nous espais i de començar a relacionar-se amb la mestra i amb la resta de companys i companyes. A l’Escoleta, després de passar les primeres dues setmanes del curs, comencem a veure els primers xiquets que, torbats ací o allà, passen ja algunes estones sense la companyia dels seus pares. Moments d’exploració i socialització que alternen amb altres de recolliment a recer de la seguretat i l’estima que els donen els pares i que els ajuden a afrontar aquest període tan delicat per a tota la família, pel trasbals emocional que comporta i els sentiments i sensacions tan intenses que afloren.

dimecres, 10 de setembre del 2014

Primeres experiències al pati

Al nostre ritme i acompanyats dels pares i de les mares, els elefants i les elefantes hem eixit a passejar al pati de l’Escoleta on, cada vegada, ens trobem més còmodes i segurs, on a poc a poc anem trobant el nostre lloc, sols o acompanyats dels pares o dels nous companys, segons com ens sentim i el que necessitem en cada moment.

dijous, 4 de setembre del 2014

Les primeres mirades, els primers jocs

Imatges que, any rere any, es repeteixen i que queden per sempre en el record. 
Les primeres mirades encuriosides, els primers jocs còmplices amb la nostra primera mestra i amb els que seran els nostres primers amics de la nostra primera escola. 
Tot de primeres vegades que avui hem començat a compartir mestres, xiquets i xiquetes, i pares i mares, els quals ens acompanyaran durant les primeres setmanes d’aquesta aventura, l’aventura de viure i reviure la màgia de créixer.
Amics i amigues, quin goig poder dir “Fins demà!”, quin goig saber que tenim encara tot el curs per davant per a gaudir d’un nou viatge amb tots vosaltres. Benvinguts i benvingudes i gràcies per omplir de nou de vida el nostre Trenet.





dimecres, 3 de setembre del 2014

Comença el viatge del curs 2014/2015

Demà emprendrem un nou viatge, el trenta-cinqué viatge d’un Trenet en què el 1979, a les casetes del carrer Ramón de Castro de Patraix, per on antigament passava el tren camí de Conca, vam fer parada un grup de joves mestres. Al vent d’un món que es transformava a tota brida i a recer de l’il·lusionant Patronat Municipal d’Escoles Infantils que, malauradament, va ser desmantellat el 1994. D’aquesta gran xarxa d’escoles cooperatives, arrelades al medi natural i cultural, participatives i compromeses amb la innovació educativa, poques vam poder sobreviure i, des d’aleshores, la situació de l’Educació Infantil, especialment de 0 a 3 anys, no ha deixat d’agreujar-se. Ofegada i menystinguda per l’administració pública, la situació d’aquesta primera etapa educativa és també, però, responsabilitat de tots els que ens hi dediquem, així com el deure de conscienciar la societat per revertir-la i aconseguir així que es crega, es valore i s’estime l'Educació Infantil com els xiquets i les xiquetes mereixen.

Per això, abans d'encetar demà el nou curs, ens agradaria rescatar la definició que va fer Rainer Maria Rilke sobre la infantesa, segons el poeta austríac, la veritable pàtria dels éssers humans, d’on, a banda de pouar d’adults els nostres records més tendres, trobem els ciments de la nostra personalitat. Durant els decisius primers anys de vida, ens acompanyen les persones que més ens estimen, la nostra família, a partir de la qual teixim una xarxa de confiança i seguretat que s’engrandirà a poc a poc, i de la qual els mestres comencen ben prompte a formar part. És potser el primer gran pas que fareu com a pares i mares i és per això que, a l’Escoleta, volem que trobeu la confiança, l’estima i el respecte necessaris perquè junts puguem gaudir de les experiències tan apassionants i irrepetibles que, any rere any, ens doneu l’oportunitat de reviure i compartir amb vosaltres i els vostres fills i filles.
Per davant tenim tot un curs pel qual ens deixarem endur per l’anhel dels vostres fills per descobrir tots els misteris que enclou el món que tot just han començat a desempaperar. Un anhel inesgotable per buscar, observar, escoltar, interessar-se, preguntar-se, imaginar, inventar... que es torna, a cada moment, una oportunitat infinita de conéixer, d’aprendre i de créixer. Un anhel intrínsec que es nodreix de la sorpresa davant d’un bassal que es desperta sota els seus peus, d’una pilota que s’esvaeix damunt de la teulada i que cau rodolant entre mirades de silent expectació, d’unes notes juganeres que ens esguiten de somriures: troballes que conformaran tantes rutes i paisatges com passatgers pujaran a partir de demà al Trenet perquè, per ells mateixos i cadascú al seu ritme, comencen a descobrir-se i a descobrir per primera vegada el món que els envolta.
Seu és l’anhel innat per a fer-ho. Nostre el desafiament perquè mai no s’esgote i perquè el descobriment d’aquest món que els lleguem comporte, també, el descobriment de la seua contingència i de la pròpia capacitat per a fer-lo millor si millors aconseguim que siguen les persones que l’habiten.