Demà emprendrem un nou viatge, el trenta-cinqué viatge d’un Trenet en què el 1979, a les casetes del carrer Ramón de Castro de Patraix, per on antigament passava el tren camí de Conca, vam fer parada un grup de joves mestres. Al vent d’un món que es transformava a tota brida i a recer de l’il·lusionant Patronat Municipal d’Escoles Infantils que, malauradament, va ser desmantellat el 1994. D’aquesta gran xarxa d’escoles cooperatives, arrelades al medi natural i cultural, participatives i compromeses amb la innovació educativa, poques vam poder sobreviure i, des d’aleshores, la situació de l’Educació Infantil, especialment de 0 a 3 anys, no ha deixat d’agreujar-se. Ofegada i menystinguda per l’administració pública, la situació d’aquesta primera etapa educativa és també, però, responsabilitat de tots els que ens hi dediquem, així com el deure de conscienciar la societat per revertir-la i aconseguir així que es crega, es valore i s’estime l'Educació Infantil com els xiquets i les xiquetes mereixen.
Per això, abans d'encetar demà el nou curs, ens agradaria rescatar la definició que va fer Rainer Maria Rilke sobre la infantesa, segons el poeta austríac, la veritable pàtria dels éssers humans, d’on, a banda de pouar d’adults els nostres records més tendres, trobem els ciments de la nostra personalitat. Durant els decisius primers anys de vida, ens acompanyen les persones que més ens estimen, la nostra família, a partir de la qual teixim una xarxa de confiança i seguretat que s’engrandirà a poc a poc, i de la qual els mestres comencen ben prompte a formar part. És potser el primer gran pas que fareu com a pares i mares i és per això que, a l’Escoleta, volem que trobeu la confiança, l’estima i el respecte necessaris perquè junts puguem gaudir de les experiències tan apassionants i irrepetibles que, any rere any, ens doneu l’oportunitat de reviure i compartir amb vosaltres i els vostres fills i filles.
Per davant tenim tot un curs pel qual ens deixarem endur per l’anhel dels vostres fills per descobrir tots els misteris que enclou el món que tot just han començat a desempaperar. Un anhel inesgotable per buscar, observar, escoltar, interessar-se, preguntar-se, imaginar, inventar... que es torna, a cada moment, una oportunitat infinita de conéixer, d’aprendre i de créixer. Un anhel intrínsec que es nodreix de la sorpresa davant d’un bassal que es desperta sota els seus peus, d’una pilota que s’esvaeix damunt de la teulada i que cau rodolant entre mirades de silent expectació, d’unes notes juganeres que ens esguiten de somriures: troballes que conformaran tantes rutes i paisatges com passatgers pujaran a partir de demà al Trenet perquè, per ells mateixos i cadascú al seu ritme, comencen a descobrir-se i a descobrir per primera vegada el món que els envolta.
Seu és l’anhel innat per a fer-ho. Nostre el desafiament perquè mai no s’esgote i perquè el descobriment d’aquest món que els lleguem comporte, també, el descobriment de la seua contingència i de la pròpia capacitat per a fer-lo millor si millors aconseguim que siguen les persones que l’habiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada