El joc de transformació de l’espai

Un infant col·loca una caixa de cartró al costat d’una altra. Hi puja, les recorre caminant i bota a terra. Un altre l’observa, hi afegeix una altra caixa i els dos repeteixen el “circuit” que acaben de crear. A poc a poc, van afegint-s’hi més amics i caixes al joc. Observem i escoltem...

- Ara esta, ara tu [col·laboració, torns i espera]

- Aixina no, aixina [consciència epacial, en modifiquen junts la col·locació]

- Mira que alt [prematemàtica]

A banda del pati i de les sessions de Psicomotricitat Vivenciada, a l'aula, des de principi de curs, hi ha estructures perquè els infants puguen satisfer la seua necessitat contínua de moviment, això és, de pujar i baixar, botar, esgolar-se i reptar... d'avançar des del joc lliure, al capdavall, en la coordinació corporal, la tonicitat i l’equilibri.

Els infants, però, no només aprofiten les estructures existents, sinó que en creen ells mateixos de noves a cada moment. I és que busquen, generen, SÓN moviment.

I per a això, transformen l’espai, ideen i creen el seu propi espai de joc, efímer i canviant però cent per cent seu.

Escales, ponts, circuits, trampolins, escenaris per ballar... Per a mostra, un botó. I dos i tres...

Primeres experiències amb les construccions en les colletes de 2-3 anys.

Muntar i tombar? Dirigir la pròpia actuació d'acord amb la intenció, pensar i portar a terme maneres diferents d'ordenar i de classificar, ocupar l'espai, agrupar segons la forma i la mida, experimentar amb l'equilibri, formular hipòtesis i provar el comportament de la matèria, aventurar les primeres elaboracions simètriques i estructures lògiques...

Primeres experiències amb les construccions en les colletes de 2-3 anys.

El teatre en el 0-3

La dinàmica al nostre petit joc dramatúrgic està regida principalment per dos moments.
Un primer moment en què l’adult exposa una experiència escènica, buscant la subtilesa de la percepció dels sentits; és a dir, buscant el soroll pertinent que esclata com un foc artificial a l’orella, tremolant l’ombra que en forma de ball es projecta a l’imaginari de la infància: "És un drac!" "El utoni, gran-de!", "És Xavi", van exclamant a tall d’alliberació d’emocions. La diversitat de sensacions que una interpretació té el potencial de donar, fa necessària per part de l’educador o educadora una militància cap a l’estètica, cap a la cura de la imatge, la recerca de la bellesa i la complicitat del gust pel que es veu, i pel que no. Nosaltres, al nostre petit laboratori de les arts escèniques, l’hem buscada al teatre d’ombres, a les instal·lacions lumíniques que ens permet l’aula de llum blava, als contes dels quals ens fem un putxero de pedres, a les instal·lacions sonores. Tot elles bones opcions per atraure els meus companys i companyes de 0 a 3 anys cap al descobriment de l’autoconcepte i l’autoestima.
L’experiència viscuda ens convida a reconsiderar, a revalorar la capacitat crítica de la infància. Ací davant de l’escenari amb els seus culs semiapegats a cadascun dels seus
coixins -espai personal de confiança-, tenen tot un procés d’observació, assimilació i posteriorment, interacció. Si se’ls escolta, si els deixes fer. Si convides a les criatures a participar d’allò que és estimulant i has preparat, doncs veuràs com de bé que t’ho passes, com de bonic que és presenciar la transformació, el creixement, la transgressió de l’espai, la reapropiació dels elements i la seua resignificació. A soles queda observar, acompanyar... i meravellar-se’n.

Vesprada de Falles

Bunyols i xocolata, tabal i dolçaina, fallers i bomberes, músics i pirotècniques, falles i flames, comboi i germanor.

Que res no ens faltà… i que l’hort, i tot, amb vosaltres, és massa per a la carabassa!

Quina vesprada més bonica, la de dimecres! Que acabeu de passar bones Falles i fins dilluns, famílies!

Les "mascletaes" del Trenet

Dimecres, dia 1 de març, va ser la primera ‘mascletà' a la plaça de l’Ajuntament… i també al Trenet!

Les Falles estan a tocar, i amb elles, l’esclat de colors, olors i música que ens porten, del qual els infants poden traure molt de profit sensorial, creatiu, etc. Un company inseparable de la festa és també, però, el soroll, els coets a cada segon arreu de la ciutat, els quals fascinen a alguns infants i, a molts altres atemoreixen.

Amb les xicotetes 'mascletaes’ que, des de dimecres passat, fem cada dia a l’Escoleta, intentem que els xiquets s’hi familiaritzen a partir de la vivència d’experiències sonores suaus i agradables, en un espai segur i tranquil per a ells com és el pati de l'Escoleta; i amb la llibertat de decidir estar-hi present, o no; i sentir-les, o no, més o menys prop.

8 de març

Que en el 0-3 tot passa per nosaltres, per la nostra tasca de reflexió per avançar en la coeducació és una qüestió ben clara. No debades, és l’etapa en què les criatures prenen consciència d’elles mateixes i van descobrint les seues possibilitats i desenvolupant les seues capacitats.
Si bé aquesta reflexió és quelcom transversal i diari, en arribar aquesta data el necessari exercici continu de repensament pren, inevitablement, més presència i consciència.
Entre les preguntes disparadores per al debat: oferim als infants en contes, representacions o al·lusions, referents en què els personatges femenins destaquen per la seua valentia, atreviment, iniciativa, acció, etc., o en què també els homes mostren actituds de tendresa, cura o empatia? Tractem, en les xarradetes quotidianes, els mateixos temes i de la mateixa manera amb pares i mares? Com reaccionem davant de demostracions de pena, força, soltesa o xarrera de xiquets i xiquetes? Perpetuem inconscientment clixés o estereotips de gènere en el nostre tracte envers els infants?
Mirem-nos amb mirada crítica, interpel·lem-nos sense por a qüestionar-nos. Siguem llavor del canvi!
Ací vos deixem amb l’exposició que muntem cada any amb les respostes i les representacions que han fet els infants a la pregunta de què és una dona. Una mostra sense cap més pretensió que descobrir eixa primera percepció traduïda en paraules que els n’arriba als infants.
Fins que hi arriben a través de l’abstracció, en parlen des del concret i més proper, la mare o les mares, la iaia, la germana, l’amiga, la mestra. I d’ací, de Lucía, Míriam, Anna o Rosa, al mural que podeu veure aquests dies a la façana.
Obrim i donem-nos temps i espais, aquests des de la tendresa i la innocència dels infants, per visibilitzar-nos i reivindicar-nos agafats de la mà.