8 de març

Que en el 0-3 tot passa per nosaltres, per la nostra tasca de reflexió per avançar en la coeducació és una qüestió ben clara. No debades, és l’etapa en què les criatures prenen consciència d’elles mateixes i van descobrint les seues possibilitats i desenvolupant les seues capacitats.
Si bé aquesta reflexió és quelcom transversal i diari, en arribar aquesta data el necessari exercici continu de repensament pren, inevitablement, més presència i consciència.
Entre les preguntes disparadores per al debat: oferim als infants en contes, representacions o al·lusions, referents en què els personatges femenins destaquen per la seua valentia, atreviment, iniciativa, acció, etc., o en què també els homes mostren actituds de tendresa, cura o empatia? Tractem, en les xarradetes quotidianes, els mateixos temes i de la mateixa manera amb pares i mares? Com reaccionem davant de demostracions de pena, força, soltesa o xarrera de xiquets i xiquetes? Perpetuem inconscientment clixés o estereotips de gènere en el nostre tracte envers els infants?
Mirem-nos amb mirada crítica, interpel·lem-nos sense por a qüestionar-nos. Siguem llavor del canvi!
Ací vos deixem amb l’exposició que muntem cada any amb les respostes i les representacions que han fet els infants a la pregunta de què és una dona. Una mostra sense cap més pretensió que descobrir eixa primera percepció traduïda en paraules que els n’arriba als infants.
Fins que hi arriben a través de l’abstracció, en parlen des del concret i més proper, la mare o les mares, la iaia, la germana, l’amiga, la mestra. I d’ací, de Lucía, Míriam, Anna o Rosa, al mural que podeu veure aquests dies a la façana.
Obrim i donem-nos temps i espais, aquests des de la tendresa i la innocència dels infants, per visibilitzar-nos i reivindicar-nos agafats de la mà.