Els ambients de lliure circulació

Primeres dos setmanes d’ambients de lliure circulació i, com cada any, estem meravellades de tot el que donen peu. Què són, què ens aporten i per què els implementem ara i no a principi de curs?

Tot seguit vos fem cinc cèntims sobre la primera i segona pregunta.

A partir de l’abril, les portes que comuniquen les aules (inclosa la de música i la de psicomotricitat) i els patis de l’escoleta estan obertes, això és, l’escoleta és un tot pel qual els infants poden moure’s lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos.

La concepció de l’escoleta com un espai global, i no com a un conjunt d’aules permet, entre d’altres, eliminar duplicitats (abans hi havia una cuineta, fustetes, instruments musicals a cada classe, etc.) i possibilita que l’espai a disposició dels infants siga molt més gran.

I això, què suposa? Doncs, d’una banda, afavoreix que tots els tipus de joc puguen desenvolupar-se de manera més plena. Les situacions de joc tranquil i relaxat, en soledat o en xicotet grup, no es veuen interferides pel de joc més motriu, que es desenvolupa de manera natural en altres espais que s’hi presten més. Igualment, s’engrandeix també el radi d’acció d’aquest joc més expansiu i sorollós, avantatge que també guanya el joc de construccions, que pot ocupar molt més espai i no es restringeix, com abans, a l’espai lliure que queda a l’aula.

D’altra banda, aquesta nova disposició facilita també que disminuïsquen les friccions que es donen entre els infants quan veien envaït el seu espai de joc. Consegüentment, la intervenció de l'adult disminueix i tenim més temps per a observar cada infant i tindre un coneixement més detallat de com és el seu joc, les seues relacions, els seus interessos i necessitats, etc.

Els ambients, per tant, ens ajuden a redimensionar els espais i a aprofitar-los millor, així com aprofundir en el respecte als diversos motivacions i ritmes dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobre el propi temps; i materialitzar de manera més coherent la confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, de la satisfacció que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i plaent dels seus recursos.

Bon dia, des d'un raconet de vida

I a la primera claror del dia,

una titella eixerida, desperteu!

Raconets de revolta, raconets de vida.

Premi Prosa Elàstica 2021

I després de 40 anys de periple, la COVID ens va aixafar l’aniversari però ens va fer adonar-nos que la millor de les celebracions és, sens dubte, poder començar any rere any un nou viatge ple de descobertes, creixences i afectes.

“Pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia”, en el qual, de vegades, ens trobem amb inesperats impulsos, com ara aquest, el del premi per la tasca educativa i cultural d’arrelament al barri que hui ens ha concedit l’associació Prosa Elàstica

Què us direm? Que ens ha fet un goig immens! Moltíssimes gràcies pel reconeixement, Prosa Elástica! I moltíssimes gràcies, per descomptat, al barri, xarxa impagable d’experiències compartides, i a vosaltres, famílies, per la complicitat i la confiança que fa possible cada any emprendre un viatge apassionant junts.

 

Marta, Núria, Imma, Amparo, Vicky, Librada, Felicitat, Mercedes, Javi, Patri i Mariví (i, per descomptat, totes les companyes que heu deixat per sempre un trosset meravellós de vosaltres al Trenet)

Hem guanyat el premi Sambori!

Hem guanyat el premi Sambori de 0 a 2 anys! “De l’any que tancaren els parcs”, un recull de frases caçades al vol entre les incipients converses dels infants de 2 anys d'El Trenet durant el mes de gener de 2020.

A través d'aquestes, la mirada de la primera infància sobre el coronavirus i pinzellades d’allò que perceben, de com ho viuen. Observacions i també desitjos i esperances amb què fan seu, passen pel seu tamís, donen sentit a quelcom a què molts adults encara som incapaços de pair.

Va per vosaltres, infants, i per totes les lliçons que ens regalat enguany. Quines ganes d’ensenyar-vos-ho tot demà!

Gràcies a Escola Valenciana, a la CAPPEPV i a la Fundació Sambori. Quin goig tornar a respirar, malgrat tot, el comboi i l’emoció de les Trobades!

Ací vos deixem imatges de la recollida del premi (quina llàstima no haver-ho pogut compartit amb vosaltres, famílies i infants!) i un grapat de trossets del conte.

Ens quedem amb un:

- Voleu que s’acabe la COVID?

- Sí, jo sí! I jo! I jo!

- Jo vull menjar xampinyons. I cigrons.

Estem salvats!

I tal dia, hui, ha fet un any

I tal dia, hui, ha fet un any. D’aquell missatge a mitjan matí. Pares, mares, suspenem la cremà al carrer, la farem al pati, tancada, sense famílies, per evitar el contacte. Creixia la preocupació i l’angoixa, els rumors, el nus a la gola.

Ens acomiadàrem nerviosos a la vesprada, no queda res als supermercats, ens contàveu les famílies. I no donàvem crèdit.

Pensàvem que ens tornaríem a vore en quinze dies, i passaren més de tres mesos.

I d’aleshores ençà, tantes pèrdues, tantes quatre parets, tanta estranyesa, distància, emoció continguda.

I un any després, ací estem, amb un aiguabarreig de sentiments a què no sabem hui avenir-nos. Entre el goig dels infants, les mirades desencaixades entre nosaltres.

Impossible no fer la vista arrere.

Impossible tampoc no fer-la avant.

Per ells i elles, que hui, a la cerca de paraules, de respostes, ens les han donades.

Com tantes vegades.

I hem cantat, ballat, cridat i rist a bacs.

I és que, això era i no era, una ciutat i molts pobles que, any rere any, renaixien de les cendres i celebraven, amb música, colors, flors i flames, un nou començar.

Que així siga.

Cada dia més prop, cada dia un pas més.

Dimecres, un de gegant. Ens vacun... aven!

Prompte, però, segur que sí! Seguim!

 

D'alls i records

Una picadeta d'allets tendrets fregidets acabadets de collir a l'hortet.
Com més diminutius, més gran el plaer.
El de hui, immens.

Pel sabor (que n'estaven, de bons!) i, sobretot, pel record.
I és que aquests alls els vam sembrar al gener passat, però es van quedar per collir.
Al març, què vos direm que no sabeu, l’escola, la vida, el món, van saltar per l’aire.

Va per vosaltres, infants i famílies del curs 2019/2020.
Per tot el que vam viure junts, per tot el que ens va quedar per compartir.
Res més emocionant que aquelles abraçades, sentides com a furtives, i inevitables,
per tant i tant de temps esperades, amb què ens acomiadàrem.
Després de vora quatre mesos sense vore’ns. I ací mateix, a l’hortet.

Ens devem aquella primavera escapçada. Cuidem-nos, cuideu-vos, enyorats i estimats.

 

Benvinguts i benvingudes al viatge 2020/2021!

Normalment, el text de benvinguda al nou curs l’escrivim al llarg de l'estiu. Amb aquest pensament tan bonic que se li ha ocorregut a una, amb aquesta idea tan bona que li ha vingut al cap a alguna altra.Enguany, però, les converses i les reunions d’equip les ha envaït, com us deveu imaginar, la COVID-19 i tot el seguit de normatives, protocols i mesures per previndre’l i actuar en cas de contagi.
A poques hores de començar el curs, però, volem oblidar-nos, ni que siga només mentre escrivim, mentre llegiu, aquest text, del maleït virus, i evocar eixe revoltim d’emocions tan deliciós que precedeix cada primer dia del curs.

Que no ens l’arrabasse. Que no ens arrabasse l’alegria de tornar a veure les companyes, el comboi de preparar nous materials i ambients. L’engrescament d’idear juntes nous projectes i la il·lusió de compartir-los.

L’emoció de rebre infants i famílies amb la cura i l’escalf de sempre... però com mai.
Perquè tot ha canviat, molt, massa, de març ençà. Tot, però, menys una cosa: com cada any, vindran per primera vegada a l’Escoleta infants de tan sols 1 o 2 anys. I mentre, “fora”, el món trontolla, hem de ser, enguany més que mai, bastida, sostre i finestra. Que res no ens ho faça oblidar. Que res ens faça oblidar que el nostre lloc és a frec de terra, abraçant complicitats, encoratjant descobertes i acompanyant desconsols.
Obrint-nos a l’imprevist i a la quotidianitat com a font privilegiada per a l’aprenentatge, i gaudint de les cures com a font de benestar i reconeixement.
Posant paraules al món que creix a cada moment dins dels infants, sembrantinterrogants, i donant temps i espai al joc lliure i dels sentits.
Fent dels nostres braços, “casa”, i estenent llenços perquè ballen lliures elscolors, intensos i diversos, de la primera infància.
El 41é curs del Trenet eixirà tremolós de l’estació, i, d’alguna manera, ens sentim, qui ens ho anava a dir, com si fora la nostra primera vegada.
Com aquella vegada, i com les altres 40 vegades, però, us esperem amb el cor i els braços oberts per acompanyar-los, per acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes.
A l’espera del rebombori, de la banda sonora que cada any ompli de joc, de mirades, de vida, l’Escoleta, ens acomiadem fins demà.
Entre tanta incertesa, l’emoció per sentir-la, i gaudir-ne, és més gran que mai.