dilluns, 15 de març del 2021

I tal dia, hui, ha fet un any

I tal dia, hui, ha fet un any. D’aquell missatge a mitjan matí. Pares, mares, suspenem la cremà al carrer, la farem al pati, tancada, sense famílies, per evitar el contacte. Creixia la preocupació i l’angoixa, els rumors, el nus a la gola.
Ens acomiadàrem nerviosos a la vesprada, no queda res als supermercats, ens contàveu les famílies. I no donàvem crèdit.
Pensàvem que ens tornaríem a vore en quinze dies, i passaren més de tres mesos.
I d’aleshores ençà, tantes pèrdues, tantes quatre parets, tanta estranyesa, distància, emoció continguda.
I un any després, ací estem, amb un aiguabarreig de sentiments a què no sabem hui avenir-nos. Entre el goig dels infants, les mirades desencaixades entre nosaltres.
Impossible no fer la vista arrere.
Impossible tampoc no fer-la avant.
Per ells i elles, que hui, a la cerca de paraules, de respostes, ens les han donades.
Com tantes vegades.
I hem cantat, ballat, cridat i rist a bacs.
I és que, això era i no era, una ciutat i molts pobles que, any rere any, renaixien de les cendres i celebraven, amb música, colors, flors i flames, un nou començar.
Que així siga.
Cada dia més prop, cada dia un pas més.
Dimecres, un de gegant. Ens vacun... aven!
Prompte, però, segur que sí! Seguim!
 



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada