Enguany trobem a faltar moltes coses, la que més, que les famílies pugueu entrar i estar dins de l’escoleta.
No perquè així ens ajudàveu a arreplegar de vesprada el carro-motxilla-pitet-gotet-etc. (que també!), sinó per les xarradetes i el vincle quotidià que es creava amb l’equip i entre les famílies.
També, per descomptat, per com d’enriquidor era quan mares, iaios o ties veníeu a l’escoleta a ensenyar-nos o compartir qualsevol cosa que vos abellia. Hui? Hui. Demà? Demà. I no calia res més.
És per això que ens traguérem de la mànega “De bat a bat. Música, teatre i dansa des de la finestra”. Per véncer, com fora, eixes distàncies obligades.
I el comboi ha agafat tal velocitat de creuer, que dia sí, dia també, obrim portes o finestres per gaudir amb les actuacions de les famílies. I com si de les festes del poble es tractarà, traiem el nostre catret per gaudir-ne bona cosa.
I així és com, en els últims dies, hem buscat la casa de Tomasa, hem descobert de què fa gust la lluna i ens hem delectat amb el clàssic de la caputxeta.
Què vos direm, que no sabeu, de com d’agraïdes que n’estem. I d’emocionades… per tornar a gaudir de les germanes majors que s’hi han sumat a les actuacions.
Gràcies de tot cor, Roberto, Mónica i les dos Neus! I gràcies, en especial, a les germanes Marina, Aitana i Emma!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada