Al voltant dels dos anys, el grau de soltesa i autonomia motriu, lingüística, etc. dels infants els fa sentir 'majors', i això, alhora que es viu amb satisfacció (jo sol!), també fa sorgir sovint certa inseguretat. I ara... què passarà?
Davant d'aquesta incertesa, sovint 'necessiten' tornar a 'ser' bebé, això és, a eixe temps en què se sentien segurs. Com ara, reclamant més bracets (ai quin gust, veritat?) o xumet, o ‘retrocedint’ en rutines que ja estaven establides per exemple a l’hora d’anar-se’n a dormir.
Aquesta alternança 'ser major/bebé' (sentir-se m-pare/fill, ser cuidador/cuidat) podem observar-la a través del seu joc lliure, i per això, és important que els oferim espai, temps i materials a través dels quals puguen elaborar aquest 'conflicte' intern que forma part del seu procés maduratiu.
Ací en teniu una mostra. Donen el dinar als ninos, els llaven, els pentinen...
I què us direm, de la tendresa, la paciència i la delicadesa amb què ho fan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada