Des de fa un grapat d’anys, en començar març, donem peu que els infants de 2-3 anys ens parlen sobre la dona, sobre les dones. A partir d’una conversa seua, a partir d’un conte (si l’ocasió s’hi dona).
Pensar-hi, parlar-ne, donar-hi visibilitat, una invitació a la conversa que cada any ens deixa una mostra exquisida dels seus incipients raonaments, observacions i deduccions.
L’abstracció, encara llunyana per a ells, acaba sovint concretant-se en les seues dones per antonomàsia, la seua mare o les seues mares, o també en la seua iaia o tia.
Uns ens han fet autèntics monòlegs, d’altres en una paraula ja ho tenien, i d’altres no han dit ni pruna. I tant fa. I és que la nostra agenda, arriba el març i es tiny de lila, però la seua és, cada dia, multicolor. I així ha de ser també la nostra. Perquè hui commemorem i reivindiquem, però la resta de l’any, també cal que actuem.
I això, en el 0-3, passa per la coeducació i passa per nosaltres; i per això, en el 0-3, cal que mestres i educadors ens fem preguntes,
reflexionem, ens repensem.
Ni que siga amb xicotets ‘exercicis’ de reflexió sobre les nostres actituds, el tractament igualitari a pares/mares, el nostre llenguatge o els materials i jocs. Exercicis d'introspecció que ens revelen, com el que estem fent aquests dies respecte als contes, que el camí és llarg però per avançar cal interpel·lar-nos i no donar res per descomptat. En uns dies us contem.
Diem-ho, però, sobretot, fem-ho, siguem llavor de canvi: Ahir, hui i demà... 8 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada