Els xiquets més majors tenien pocs mesos; els més menuts no havien nascut.
I és que enguany serà el segon any sense Falles.
I si no les han viscudes, i si enguany tampoc les viuran, té sentit celebrar-les a l’escola, sense cap referència passada o vinculació amb el present?
A més, tota celebració sembla que estremeix ara. Tota celebració sembla fora de lloc.
A més, tota celebració sembla que estremeix ara. Tota celebració sembla fora de lloc.
I ho està. Tanmateix, sabeu què?
Plantarem una falleta, farem bunyolada la vespra de la cremà i, des d'ahir, 1 de març, sonaran quatre petards cada migdia al pati de l'Escoleta.
Plantarem una falleta, farem bunyolada la vespra de la cremà i, des d'ahir, 1 de març, sonaran quatre petards cada migdia al pati de l'Escoleta.
I per què? Perquè convertirem la festa en un conte que explicarem als infants. D'una ciutat i de molts pobles que, any rere any, renaixen de les cendres i celebren, amb música, colors, flors i flames, eixe nou començar.
Ahir, dia nuvolat com pocs, primer capítol del conte:
"Això era i no era una ciutat que, des del primer de març, s’aplegava cada migdia a la plaça i al crit de 'senyora pirotècnica'..."
"Això era i no era una ciutat que, des del primer de març, s’aplegava cada migdia a la plaça i al crit de 'senyora pirotècnica'..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada