Bones festes i bon any, famílies!

Primer vingué Flautirorí, i damunt d’un mant de neu, de la màgia enfilàrem el camí.

Casca per menjar i nadales a tort i a dret per cantar, la bústia plena de desitjos, Nadal ja estava a un pas!

I els Reis que per fi arribaren. Ben carregats, per descomptat!

D’una carta per a cadascun dels xiquets de les colletes dels majors (gràcies per complicitat i per fer-ho tan tan bonic, famílies!)

I per a cada infant de les colletes dels menuts, un regalet d’aquells que tant ens fan engrescar. Tan senzills com… l’estoig de les lents de contacte del pare, i és que quan un té dos anyets nou de trinca, no hi ha res com obrir i tancar-lo, com prémer tots els botons del comandament de la tele, deixar anar el dit per les pues de la pinta o embolicar bona cosa el cable dels auriculars de la mare.

I els Reis, ben bé que ho saben! 

I amb això i amb l’última abraçada al fals febrer, ens hem acomiadat fins a l’any que ve, fent-vos a mans un grapat de llavors…

“Vet ací unes llavors de les quals no se sap què creixerà. Perquè com en aquesta sembrada, enigmàticament màgic és l’esdevenidor en la criança.”

Gràcies, famílies, per agafar-nos de la mà en aquest camí tan nodridor de lliurança a les palpentes.

Bones festes i bon any 2025, famílies!

D’un comiat i d’un buit… a un fullatge ple de sentit

Quan els xiquets tornen de Nadal, el fals pebrer ja no estarà.

Després de més vint anys presidint el pati, una malaltia en fa perillar la seguretat.

I en aquest buit físic que sabem que ens trobarem, se’ns ha revelat un de simbòlic ben valuós, per l’oportunitat que ens ha brindat per a elaborar l’absència i recórrer junts el camí fins a arribar-hi (i després d’arribar-hi).

Anticipant els infants què passarà, donant valor al vincle i al significat que tenia l’arbre per a ells, donant peu a un comiat des de l’agraïment i el reconeixement, posant paraules a l’enyor, convidant a crear-ne un record com a vincle tangible amb el passat, projectant un després amb una nova sembra del cicle sortosament imparable de la vida.

Un camí, un llenguatge, un fullatge al capdavall… que puga abrigar adeus més grans.

“Soc tamís de llum i escalfor a l’hivern,

soc ombra i frescor a l’estiu,

soc amagatall de la xicalla,

soc perxa de lianes pirates,

soc pluja de boletes i 

soc paraigua de pintes verdes.

Soc i prompte hauré sigut;

m’acomiade, però, feliç d’haver-vos conegut.

Escriviu-me les vostres paraules de comiat, que amb totes elles i amb el vent, ballaré i per sempre... dins vostre seré.”