Bombolles que es troben

Bombolles que es troben, gargots i rialles, mirar-nos engrescats, desaparéixer i reaparéixer entre el blanc d'un llenç inesperat.

Inesborrable (Enric) Valor

...però no sabien que érem llavors.
Recordem-lo, llegim-lo, conjuguem en futur la seua memòria.

Pel seu coneixement i estima profunda per la nostra terra, llengua i patrimoni literari, nascut al caliu de la llar i dels segles.
Inesborrable Valor.

De bat a bat, a "Terrritori educatiu"

Dídac Delcan, investigador i educador social, va obrir fa vora un mes el blog "Territori educatiu", un espai sobre educació i cooperativisme, i en la publicació d'ahir es fa ressó del nostre projecte "De bat a bat" de l'escoleta.

Amb ell parlem de finestres, literals i metafòriques, a la curiositat, a l'art i al barri com a espai no de pas sinó de relacions, arrelament i emocions compartides.

Moltíssimes gràcies, Dídac, i per descomptat, moltes gràcies, de tot cor, als pares, iaies, tios i amigues que ho esteu fent possible!

I enhorabona a a l'alumnat i professorat del Grau Superior en Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles del Comenius Centre Educatiu!

Aguaiteu-hi i seguiu-lo, família!

Fang, fang, fang!

Igual que mengem fruita i verdura de temporada, juguem joc de temporada, no?
I aquesta, sens dubte, està sent la temporada del fang. I caram, quant que n’estem gaudint!
Per l’experiència sensorial tan potent que els brinda, per les múltiples posibilitats per a la manipulació que els ofereix… i perquè a molts els encanta (i amb això ja en tindríem prou, però). Sensació única de llibertat i de gaudi.

Diuen que “març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós”, així que quin maig més rebonic ens espera!

 

Dia del Llibre 2021

El Cresol, la llibreria de capçalera de Patraix. Verger d’històries i complicitats. Allí que anàrem divendres els dos grups dels majors, i allí que ens esperava Nacho i la seua família.
Ací vos en deixem la tria. Dos llibres per a ells i dos per als menuts: “Este per als bebés, que és d’animalets dormint i ells ‘dormixen’’ molt”.
I els ‘bebés’, encantats amb el seu regal.
Novets de trinca. Que poquet duraran i que bé que així siga, i és que com més rebregats, més gaudits!

"A cau d'orella", de Cuneta, al Trenet

I d’aquesta joieta vam tindre la immensa sort de gaudir en primícia fa un parell de mesos a l'escoleta.
Una obra que desperta, sorprén, abraça, aborrona, xiuxiueja, esguita i alhora amera… a través del so i la suggestió.
Subtil, delicada i senzilla… ment una meravella.
Famílies, si no els coneixeu, seguiu-los ara mateixet.
Descobrireu un món fascinant i tan nodridor com feraç: el de l’experimentació sonora, la creació
escènica i la mediació cultural amb un marcat caràcter social i integrador.
Tant de bo el maleït bitxet us deixe rodar per un fum d’escenaris ben prompte, família.
Enhorabona, Vicent, Alba i Vir, CUNETA, i gràcies per eixa mirada que sona a poqueta nit… i enlluerna com a ple dia.

 

 

La feina del matalafer

Potets, coladors, cullerots, cassoles, pals, terra… i mans.

Que transvasen, aboquen, amuntonen, fan camins, escampen, tamisen, alcen, s’obrin i es tanquen, agafen i llancen, sospesen, es banyen, pasten. Mans que pensen, juguen, senten, aprenen i es troben.

Fer i desfer, faena del matalafer… i de l’infant.

#EnvalenciàVLC

El Gabinet de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de València ha fet una crida per omplir totes les xarxes d'experiències positives amb el valencià a la ciutat. Ací va la nostra! #EnvalenciàVLC

L’espígol de l’hort

Amb l’espígol de l’hort fem ramellets, l’olorem, hi refreguem les mans i ens emportem el perfum posat, mmm!

En regalem a aquell que s’apropa a vore’ns a l’hort o saludem pel carrer… i si, per alguna d'aquelles (que en són, de saludadors!), n'arriba alguna espiga a l'escoleta, les posem en una gerreta… o, com l'altre dia, hi pintem i en fem traços, de colors i primavera en flor.

Continuen les experiències a la finestra

Començà en un degoteig... i ha acabat com un ruixat. De sorpreses, d’històries i de vida, tanta vida!

Ací teniu els últims artistes que han passat per l’Escoleta: la família d’Eloi i el seu germà

Marcel; la tia de Pablo; les famílies de Júlia i de Marc; i el tio de Laia.

Vora deu vegades ens contaren Jana i Salva “Els deu gossets”, el conte preferit de Júlia (i ara de tots!); amb Amanda tancàrem els ulls i apareguérem a la mar, dins d’un conte bressolat per la brisa que ens va captivar; amb Emili i Tània cantàrem l’aniversari feliç a Eloi i omplírem el cel de bombolles i rialles; Alicia i Carlos ens delectaren amb els tres porquets, un clàssic entre els clàssics que mai no ens cansaríem d’escoltar; i amb el tio de Laia i la seua companya, vam gaudir, entre malabars, acrobàcies i xanques, d’un teatre de carrer de primera.

I encara ens queda per contar-vos per ací la meravella que ens feren fa un grapat de setmanes la família de Bernat i Vir Roig, Cuneta...

I ja ens queden curtes tots les paraules d’agraïment. I és que és tant el comboi i la complicitat que ens transmeteu; i és que són tantes les experiències de què estan gaudint els infants, que només podem dir-vos, amb el cor a la mà, gràcies i més gràcies per fer plena, viva l’escola.

Enguany, llum i batec entre tanta estranyesa.