Nous espais

A poc a poc, la seguretat que anem trobant en els espais de referència ens permet eixir-ne a explorar d’altres. Els més menuts, el pati; els més majors, l’hortet. El mapa d’allò ja conegut, ja propi, el mapa ‘casa’ cada vegada és fa més gran. Hi sembrem descobertes, sensacions, experiències compartides... i, de pas, col, bròcoli, maduixes, faves i pésols.
Que aconseguirem que brote alguna cosa? El més segur és que no... o potser sí?
Pares i mares amb mà per a l’horta, identifiqueu-vos!

 

 

L'absència i el retrobament

Acompanyar en el procés d'acollida significa moltes coses.
Obrir cor, mans i braços per a acollir els infants, ser i estar amb ells de tantes maneres i distàncies com cadascun necessite; observar els seus interessos, conéixer què ens conten sense paraules; consolar, escoltar, empatitzar, encoratjar i validar totes les emocions, incloses, per descomptat, les d'enuig, pena, tristesa o frustració que hi puguen aparéixer.
També, facilitar materials i donar peu a moments de joc... que ajuden a tramitar, a elaborar, l'angoixa que inevitablement senten molts d'ells quan s'acomiaden de la seua família.
Tan senzills de vegades com carregats de sentit com aquest. Amagant-nos entre les teles, dins del túnel o darrere de les columnes, experimentem, a través del joc, amb la identitat, l’absència i... l'alegria de l'anhelat retrobament.
Apareixem i desapareixem, perquè encara que no ens veiem i encara que no estem, sempre hi som.

 

Sense mapa

No és ara moment de fer grans propostes, tampoc de canvis importants de materials o escenaris, o de descoberta d'(encara més) nous espais.

Ja descobrirem el taller d'art, la sala de psicomotricitat vivenciada, ja gaudirem de les taules de llum o del teatre a les fosques, ja anirem a l'hort o al mercat, ja hi haurà temps perquè coneguem la Bruixa de la Morera o Flautirorí… A poc a poc. Ara, encara, no.

Estem en ple procés d'acolliment i familiarització, i entre mans tenim un gran repte, el d'acompanyar els infants en la 'conquesta' dels espais de referència, i de teixir amb ells, a poc a poc, un vincle de confiança i seguretat.

Ens movem lliurement per l'aula i els patis, explorant-los, jugant-los, reconeixent-los i incorporant-los a la memòria d'allò propi per al qual ja no cal mapa.

Ací està la pissarra d'aigua, ací està la basseta de sorra, ací les teles, i ací Inma, Librada, Marta i Viqui si les necessite, ara vull anar a la terra que hi ha comboi, ara a l'engronsador, ara a l'espill i mira ja sent l'oloreta del dinar de Mariví, quina gana!

Llocs, temps i persones, el camí senzill que va de l'escola... a una segona casa.

 

 

Un temps d'acolliment a la mida de cadascú

Respectar els temps de cada infant, donar peu a moments de joc i benestar que s'adapten a les seues necessitats i interessos.

Amb coronavirus o sense, l'essència ha de ser la mateixa, i no podem, per molt que ens absorbisquen les mesures per previndre'l, oblidar-nos-en.

Comencem la segona setmana d'escola, i ho fem amb un grapat d'imatges de la diversitat de maneres i ritmes camí de la 'conquesta' dels espais i la vinculació amb les persones que en formem part.

D'uns que comencen a jugar a la seua amb mira quina cosa més interessant acabe de trobar; d'altres que fan comboi en un tres i no res i mouen un grapat de companys a l'acció; d'altres que s'estimen més quedar-se a la falda de la mestra no siga què; d'altres que es miren el tràfec des de lluny i ja voré si m'hi sume o no...i tanta més casuística com infants, i tanta variació com maneres de trobar-se al llarg d'un dia i segons el dia.

Tot està dins del procés natural d'acolliment i familiarització, que ni podem apressar ni tampoc pretendre alterar, sinó, "tan sols", estar, validar, acompanyar, en la diversitat, a cadascun dels infants.

 

Els primers moments d'un llarg camí

Al grapadet d'estones compartides separadament amb cada família i infant, li han seguit les primeres estones compartides pels infants en xicotets grups.

Primeres mirades, descobertes, jocs i rialles. Primers, també, plors i (des)consols.

Tinc un trosset de meló per si tingueres fam, una pilota per si tingueres ganes de jugar, un matalasset per si volgueres dormir, i dos braços per a abraçar-te per si tens por, son, desfici, pena, malenconia o no saps què.

Ja ho sabràs, no patisques, a poc a poc anirem posant-hi paraules i desfent la madeixa.

Fins aleshores, i sempre, ací estic.

 

 

Al grapadet d'estones compartides separadament amb cada família i infant, li han seguit les primeres estones compartides pels infants en xicotets grups.
Primeres mirades, descobertes, jocs i rialles. Primers, també, plors i (des)consols.
Tinc un trosset de meló per si tingueres fam, una pilota per si tingueres ganes de jugar, un matalasset per si volgueres dormir, i dos braços per a abraçar-te per si tens por, son, desfici, pena, malenconia o no saps què.
Ja ho sabràs, no patisques, a poc a poc anirem posant-hi paraules i desfent la madeixa.
Fins aleshores, i sempre, ací estic.