L'absència i el retrobament

Acompanyar en el procés d'acollida significa moltes coses.
Obrir cor, mans i braços per a acollir els infants, ser i estar amb ells de tantes maneres i distàncies com cadascun necessite; observar els seus interessos, conéixer què ens conten sense paraules; consolar, escoltar, empatitzar, encoratjar i validar totes les emocions, incloses, per descomptat, les d'enuig, pena, tristesa o frustració que hi puguen aparéixer.
També, facilitar materials i donar peu a moments de joc... que ajuden a tramitar, a elaborar, l'angoixa que inevitablement senten molts d'ells quan s'acomiaden de la seua família.
Tan senzills de vegades com carregats de sentit com aquest. Amagant-nos entre les teles, dins del túnel o darrere de les columnes, experimentem, a través del joc, amb la identitat, l’absència i... l'alegria de l'anhelat retrobament.
Apareixem i desapareixem, perquè encara que no ens veiem i encara que no estem, sempre hi som.