Normalment, el text de benvinguda al nou curs l’escrivim al llarg de l'estiu. Amb aquest pensament tan bonic que se li ha ocorregut a una, amb aquesta idea tan bona que li ha vingut al cap a alguna altra.Enguany, però, les converses i les reunions d’equip les ha envaït, com us deveu imaginar, la COVID-19 i tot el seguit de normatives, protocols i mesures per previndre’l i actuar en cas de contagi.
A poques hores de començar el curs, però, volem oblidar-nos, ni que siga només mentre escrivim, mentre llegiu, aquest text, del maleït virus, i evocar eixe revoltim d’emocions tan deliciós que precedeix cada primer dia del curs.
Que no ens l’arrabasse. Que no ens arrabasse l’alegria de tornar a veure les companyes, el comboi de preparar nous materials i ambients. L’engrescament d’idear juntes nous projectes i la il·lusió de compartir-los.
L’emoció de rebre infants i famílies amb la cura i l’escalf de sempre... però com mai.
Perquè tot ha canviat, molt, massa, de març ençà. Tot, però, menys una cosa: com cada any, vindran per primera vegada a l’Escoleta infants de tan sols 1 o 2 anys. I mentre, “fora”, el món trontolla, hem de ser, enguany més que mai, bastida, sostre i finestra. Que res no ens ho faça oblidar. Que res ens faça oblidar que el nostre lloc és a frec de terra, abraçant complicitats, encoratjant descobertes i acompanyant desconsols.
Obrint-nos a l’imprevist i a la quotidianitat com a font privilegiada per a l’aprenentatge, i gaudint de les cures com a font de benestar i reconeixement.
Posant paraules al món que creix a cada moment dins dels infants, sembrantinterrogants, i donant temps i espai al joc lliure i dels sentits.
Fent dels nostres braços, “casa”, i estenent llenços perquè ballen lliures elscolors, intensos i diversos, de la primera infància.
El 41é curs del Trenet eixirà tremolós de l’estació, i, d’alguna manera, ens sentim, qui ens ho anava a dir, com si fora la nostra primera vegada.
Com aquella vegada, i com les altres 40 vegades, però, us esperem amb el cor i els braços oberts per acompanyar-los, per acompanyar-vos, en aquest camí de redescobriments, sorpreses i afectes.
A l’espera del rebombori, de la banda sonora que cada any ompli de joc, de mirades, de vida, l’Escoleta, ens acomiadem fins demà.
Entre tanta incertesa, l’emoció per sentir-la, i gaudir-ne, és més gran que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada