dimarts, 30 de març del 2021

Entre la satisfacció i la inseguretat de fer-nos grans

Al voltant dels dos anys, el grau de soltesa i autonomia motriu, lingüística, etc. dels infants els fa sentir 'majors', i això, alhora que es viu amb satisfacció (jo sol!), també fa sorgir sovint certa inseguretat. I ara... què passarà?
Davant d'aquesta incertesa, sovint 'necessiten' tornar a 'ser' bebé, això és, a eixe temps en què se sentien segurs. Com ara, reclamant més bracets (ai quin gust, veritat?) o xumet, o ‘retrocedint’ en rutines que ja estaven establides per exemple a l’hora d’anar-se’n a dormir.
Aquesta alternança 'ser major/bebé' (sentir-se m-pare/fill, ser cuidador/cuidat) podem observar-la a través del seu joc lliure, i per això, és important que els oferim espai, temps i materials a través dels quals puguen elaborar aquest 'conflicte' intern que forma part del seu procés maduratiu.
Ací en teniu una mostra. Donen el dinar als ninos, els llaven, els pentinen...
I què us direm, de la tendresa, la paciència i la delicadesa amb què ho fan...






Quiqueta, quant que t'havíem trobat a faltar!

I per fi, divendres, la veiérem -és Quiqueta, és Quiqueta!-, pastàrem les mones - Mira, estoy haciendo bolitas!; Jo un tauró, però és bo; Jo el cotxe, com el de la mamà; Jo coronas, de princesa!- i… ens n’anàrem uns a l’hort i els altres a la mar.
Dia de primeres vegades, i és que els menuts es van estrenar a l’hort, i quina estrena! Els esperava l’espígol, les faveres, la terra per remenar i el sol que pintà de llum un matí per recordar.
Els majors, a la vesprada, s’enfilaren a l’autobús i es trobaren amb la platja deserta. Tota per a ells. I quina sensació, la d’omplir la immensitat, de crits i rialles vora mar.
Ones amunt, ones avall, la mona, la brisa, els amics, quin regal…
S’amaga el sol per les dunes, i a poc a poc, molt a poc a poc -portàvem les butxaques i les sabates a caramull d’arena i corregudes!- férem camí cap a l'escoleta.
Ens quedava l’última aventura del dia. El pijama, les llanternes i els crits de saber-se vivint quelcom mai viscut. Vetlar fins a la nit i fer-ho al pati i amb els companys.
Quines converses i quin goig les caretes que feien.
Pensàvem que apareixerien abans els gambusinos que la son... però els llitets a poc a poc els van anar cridant i, en un tres i no res (sí, famílies, així va ser, les notetes ahí penjades es van quedar), caigueren rendits.
Començàrem el dia amb la Quiqueta… i l'acabàrem enlairant records i somnis de la maneta.
I quina sensació, la d’estar retrobant-nos, ni que siga per un moment, amb aquelles experiències que el virus ens va arrabassar l’any passat i que enguany vam arribar a creure que eren impensables.
Gràcies i més gràcies, famílies, de tot cor, per la confiança.

























dissabte, 27 de març del 2021

Vacunades!

Difícil, molt difícil, d'igualar l'emoció d'ahir (prompte vos ho contem ben bé per ací)... i la de hui!
Astrazeneca d'Albaidaaa! Vacunades!
Injecció d'alegria i d'esperança. Seguim!


dijous, 25 de març del 2021

Enguany sí: La Gallina Quiqueta

Els majors majors li enviaren dilluns enviat una carta, tan comboiats que estan des de fa uns mesos amb les lletres; els majors van trobar un ou en un raconet de la classe: "L'ha tobat Pim!" (L'ha trobat Quim!), deia Quim emocionat!. "Estarà el pollet Pepe dins? És màgic?", preguntava Blanca. I el tocaven, i el sacsaven... "Ai! Cura q cau!", i amb unes fustetes, li van fer una caseta perquè ningú el xafara; els menuts la van buscar per tot el barri i els menuts menuts es van encarregar d’escorcollar cada racó de l’escoleta a la cerca de… la Gallina Quiqueta, on estàs? Demà pastarem la mona i necessitem els teus ous! ahir, per fi la vam vore per la finestra però...
Eloi: Se li han oblidat els ous!
Claudia: Es que va cargada con el catxirulo… otro dia portarà els ous…
En això confiem nosaltres també! ;P

Qualsevol altre curs, a aquestes altures, ja hauríem fet un grapat d’eixides. A tunelejar, al teatre o ves a saber on! Enguany, però, la prudència, la inseguretat i perquè negar-ho, la por, ha fet que no haja sigut fins a mitjan març que no pujarem a un autobús. Això sí, el barri, ens l’hem recorregut més que mai! I quantes experiències i complicitats que ens ha donat… i continua donant-nos-en!
Però hem volgut fer el pas i, mentre els menuts menuts s’estrenaran demà a l’hort (eixes cametes cada vegada ens porten més i més lluny!), els tres grups de ‘majors’ anirem amb autobús la mar.
Ja siga a l’hort o a la mar, envolarem el catxirulo, menjarem la mona i jugarem i gaudirem a mans plenes com només els infants saben fer. En acabant, els majors tornarem a l’escoleta, soparem a la fresca i compartirem somnis de la maneta.
Per a molts, la primera nit fora de casa. Ai!

Bona nit, famílies! Hui deixarem el llibre a la tauleta de nit. Ens esperen les vostres notetes. Algunes de llargària bíblica! Banyades de tendresa i, per descomptat, també de neguits. Canteu-li ‘mareta, mareta’, doneu-li un biberó de llet calenteta abans de dormir, si es desperta, doneu-li un gotet d’aigua, prepareu-li un llit de matrimoni, que es meneja molt…!
Ho farem, veritat de la bona. Descanseu i fins demà, famílies!









dimarts, 23 de març del 2021

Ballem?

A la mestra Marta li torna xirivia ballar. Sempre té a mà els altaveus per posar-nos els seus grups i cançons preferides, i també compartir aquelles que va descobrint. 
Rock, jazz, rap, reggae, patxanga, rumba… Segons el dia, el moment o l’ànim, unes o altres. I li posa tanta passió, que ens l’acaba encomanant a tots.
I així arriba el dia que la resta de grups aguaitem a la porta i ens els trobem 
des de vinga al bot amb l'ska… fins a ben apretadets amb una bona balada. 
Des de l’expressió corporal expansiva, enèrgica, explosiva… a la suau i tendra calma passant per la sinuositat, la malenconia, el descontrol o els contratemps del gran ventall musical… i emocional.
I és que la música tot ho traspassa… (les bombolles incloses, ben arrimadets que estaven també els infants del grup de Librada, que se’ls miraven des de la porta 😉).







Obrir la finestra... i trobar-vos

Enguany trobem a faltar moltes coses, la que més, que les famílies pugueu entrar i estar dins de l’escoleta.
No perquè així ens ajudàveu a arreplegar de vesprada el carro-motxilla-pitet-gotet-etc. (que també!), sinó per les xarradetes i el vincle quotidià que es creava amb l’equip i entre les famílies.
També, per descomptat, per com d’enriquidor era quan mares, iaios o ties veníeu a l’escoleta a ensenyar-nos o compartir qualsevol cosa que vos abellia. Hui? Hui. Demà? Demà. I no calia res més.
És per això que ens traguérem de la mànega “De bat a bat. Música, teatre i dansa des de la finestra”. Per véncer, com fora, eixes distàncies obligades.
I el comboi ha agafat tal velocitat de creuer, que dia sí, dia també, obrim portes o finestres per gaudir amb les actuacions de les famílies. I com si de les festes del poble es tractarà, traiem el nostre catret per gaudir-ne bona cosa.
I així és com, en els últims dies, hem buscat la casa de Tomasa, hem descobert de què fa gust la lluna i ens hem delectat amb el clàssic de la caputxeta.
Què vos direm, que no sabeu, de com d’agraïdes que n’estem. I d’emocionades… per tornar a gaudir de les germanes majors que s’hi han sumat a les actuacions.
Gràcies de tot cor, Roberto, Mónica i les dos Neus! I gràcies, en especial, a les germanes Marina, Aitana i Emma!










dilluns, 22 de març del 2021

L'hort, espai de vida

Córrer amunt i avall, jugar a l’amagatall. Refregar les mans en l’espígol, remenar la terra, deixar-la escolar-se pels dits. Seure al solet, menjar-se unes faves acabades de collir.
Parem l’orella a un parell d’infants que miren el cel…
- Mira, un avió!
- No, és un meteorit.
Parem l’orella a altres…
- A mi m’agraden les faves.
- A mi els cigrons i xampinyons.
I més enllà un…
- Soy tu amiga te lo prometo.

I la primavera que tot just (re)comença… l’hortet, l’escola, la vida!