divendres, 31 de gener del 2020

Comença la temporada de carxofa!

Ja ha arribat la temporada de carxofa, així que hem agafat el cabasset i hem anat xino-xano a la verduleria a comprar-ne.
Quin espectacle de colors, formes i textures! Omplírem el cabasset i, en tornar a l'escoleta,
vam ajudar Mariví a preparar-les. Fulla a fulla les vam pelar (concentració, coordinació, precisió... satisfacció!) i, de mil i una formes, les hem degustades durant la setmana.
Crues amb unes gotetes de llima, fregidetes, en l'arròs caldòs, en truita... i és que ja sabeu que si es tracta de palpar i tastar, som els amos del carxofar!
Ah! Si us ha entrat goleta, acosteu-vos demà a Festa de la Carxofa, de l’Associació de veïns i veïnes de Campanar- Asociación de vecinos de Campanar i la Taula Per La Partida. Música en directe, tallers, contacontes... i, per descomptat, tast de carxofes, a partir de les 11 h a la plaça de Campanar!

















dimecres, 29 de gener del 2020

Les protagonistes del carrer...

Cada vegada que eixim a passejar amb els infants pel barri, ens trobem un fum de caguerades: al parc on juguem, a la porta de l’Escoleta, enmig de les voreres…
Fa dos anys hi vam posar cartells i hi dedicàrem la falla… però la situació no ha canviat.
Per això, sempre que eixim a passejar, recordem a tots els veïns que porten gosset que no obliden arreplegar-los la caca, i ara hem decidit que, quan en trobem una, li posarem una banderola com aquesta.

Ens estimem Patraix, net, segur i viu, i volem gaudir-ne sense xafar, olorar, esquivar caques per tot arreu!
Perquè l'educació no és només cosa de l'escola. I perquè mantindre net l'espai públic és responsabilitat i obligació de tots.
Ens ajudeu?






dilluns, 27 de gener del 2020

Té sentit treballar la creativitat?

La imaginació, la creativitat i la curiositat els ve de sèrie a tots els infants.
Per això, no té sentit "estimular-la", "fomentar-la" o "treballar-la", sinó, tan sols, no coartar-la.
Amb fitxes tancades i limitants, "jocs" dirigits o pantalles hipnotitzadores.
Llenços en blanc, joc (lliure), materials desestructurats, i, sobretot, temps i espai per a la descoberta, l'exploració i el subsegüent gaudi i aprenentatge. 
Les caixes de cartó són un dels materials que mai no falten a l'escoleta, i és que són tan senzilles com obertes, versàtils i polivalents.
I és que no hi ha una única manera de jugar-hi, sinó que és l'infant el que, provant, manipulant, preguntant-se, actuant i interactuant (conversant amb l'altre, negociant-hi, arribant a acords...), hi projecta els seus interessos i hi aprofundeix de manera autònoma i vivencial.
Amagar-se, botar, enfilar-se, transformar-les en castells, coves o cotxe; traslladar-les d'un lloc a un altre; apilar-les o  posar-lese filera... Tant fa els usos que puguem imaginar-hi, que els infants, a l'endemà, encara en trobarien un de nou...!
Ací us deixem un grapat de fotografies del joc dels més majors amb les caixes durant la darrera setmana.















divendres, 24 de gener del 2020

Col·laboració en el calendari d'Amamanta

"És el pati del Trenet! I el tronc! I una mare i el seu bebé!".
"Menja mamella com el meu Martí" diu Aina, "i com Lola", afig Maya.
"Jo quan xicoteta mamelleta de la mare" diu Gal·la.
"A mi m'agrada la tetita" diu Julen.
La setmana passada mostràrem als infants el calendari de l’associació AMAMANTA amb el qual estem encantats d’haver col·laborat, i és que les escoles infantils tenim un paper important perquè la lactància materna puga continuar fins que mares i infants vulguen. Formant-nos i facilitant-la. Tan senzill i natural com això. Tan natural i beneficiós com ho és la lactància materna.

Gràcies a Amamanta per la tasca tan valuosa que fan per promoure la lactància materna oferint a les famílies la seua professionalitat, experiència i, sobretot, suport i caliu.
Si no les coneixeu, i especialment si sereu pares/mares pròximament, us animem a entrar al seu web, veure tot el que fan i participar-hi.
Podeu vore el calendari ací.



dimarts, 21 de gener del 2020

Després de l'aiguarrada, boira, trons i rellamps... fang!

Gris, marró, grogós, negre..., hui el cel ha sigut de molts colors diferents, i a l'Escoleta n'hem seguit tots els canvis arrecerats darrere de la finestra, ben calentets i d'allò més encuriosits ("És de nit!").
Alguns infants jugaven a la classe i anaven i venien de tant en tant a la finestra, i d'altres han estat apegats al vidre tot el matí, embadalits davant de la "televisió" amb l'aiguarrada, els trons i rellamps, els núvols que corrien pel cel, la boira que esborrava el pati ("El pati no està!")... I quan ha parat una miqueta la ruixada... corrents al terral a xafar el fang (“com s’afonaven els peus!”), a pastar-lo, a fer pilotetes, a botar damunt dels bassals… gresca i meravellament, plaer i aprofitament.

Un dia que estem ben poc acostumats a veure; però que, tanmateix, hem gaudit com cada dia. Obrint de bat a bat les portes a allò que s'esdevé, i a la tothora sorprenent quotidianitat...

diumenge, 19 de gener del 2020

Situacions espontànies plenes d'aprenentatge

Quan els infants estan a gust, quan s’hi troben segurs (amb la mestra, amb l’espai) i lliures per anar ací i allà... es donen situacions tan boniques i valuoses com aquesta.
Una que s’asseu al silló, l’altre que s’hi suma... i, en un tres i no res, està fet el rogle. En el racó on tantes vegades la mestra ens conta contes, Lluc n'agafa un i pren la paraula: “Hi havia una vegada...”.
Una història coral que van teixint entre tots, ara un, ara l’altre. Torns, sentit de pertinença al grup i reconeixement d’un mateix i de l’altre, llenguatge, emocions i empatia, memòria... 

Activitats? Programacions? Fitxes? Bits?
Deixar fer, deixar ser. Donar temps i espai per a allò que s’esdevé, per a allò que fan que esdevinga...


dimecres, 15 de gener del 2020

Primera collita als horts de Patraix

Hem eixit a poc més d’una fulla d’encisam per cap, però caram si l’hem assaborida!
Reprenem les eixides a l’hort després de les vacances i ho fem collint-ne els primers fruits!













post ajuntament

dilluns, 13 de gener del 2020

Lletres en l'adéu a Isabel-Clara Simó

“Què diu ací, Viqui?”, “On està el meu nom?”, “Ahí posa mamà?”.

Preguntes que ens revelen que la curiositat per la lectoescriptura comença a despertar.

En alguns xiquets ha sigut ara, en altres fa uns mesos, en altres encara no… i tant fa, ja arribarà… cada infant és diferent, i som nosaltres els que ens hi hem d’adaptar, i no a l’inrevés.

Les lletres (o palets o formiguetes, com en diuen ells) estan per tot arreu: a les botigues que veiem quan passegem pel barri, en les plaques dels carrers, en les cartes que ens deixa el carter, en els contes... Múltiples finestres obertes a un camí tan màgic que no podem arrabassar-los amb les presses, les dreceres i la pressió del tan perillós mantra del “com més prompte, millor”.
No, no en educació. No, no en educació.
Això, però, no vol dir que no puguem fer res relacionat amb aquest procés. I tant que sí, podem fer molt. Deixant de fer i deixar fer, acompanyant el seu interés i posant a la seua disposició eines i materials perquè hi puguen aprofundir.

I és que, de manera natural, a poc a poc aniran demanant-nos més i més, i seu serà el plaer i la satisfacció de recórrer aquest camí al seu ritme i a la seua manera.


“Què feu?”, pregunta la mestra.
“ESCRIURE!”, responen els infants. “Que no ho veus?!”, sembla que vulguen dir.

Ací us deixem les primeres lletres d’un grapat de xiquets de l’aula dels majors 2-3 anys.

Unes primeres lletres que volem en record de qui hui n’ha escrit l’última, Isabel-Clara Simó, una de les imprescindibles. Pels tants camins oberts per la llengua, pel feminisme i per la llibertat.
El millor homenatge, retrobar-te als teus llibres i fer que ells t’hi troben d’ací a uns anys, i per sempre.