Quan els infants estan a gust, quan s’hi troben segurs (amb la mestra, amb l’espai) i lliures per anar ací i allà... es donen situacions tan boniques i valuoses com aquesta.
Una que s’asseu al silló, l’altre que s’hi suma... i, en un tres i no res, està fet el rogle. En el racó on tantes vegades la mestra ens conta contes, Lluc n'agafa un i pren la paraula: “Hi havia una vegada...”.
Una història coral que van teixint entre tots, ara un, ara l’altre. Torns, sentit de pertinença al grup i reconeixement d’un mateix i de l’altre, llenguatge, emocions i empatia, memòria...
Una que s’asseu al silló, l’altre que s’hi suma... i, en un tres i no res, està fet el rogle. En el racó on tantes vegades la mestra ens conta contes, Lluc n'agafa un i pren la paraula: “Hi havia una vegada...”.
Una història coral que van teixint entre tots, ara un, ara l’altre. Torns, sentit de pertinença al grup i reconeixement d’un mateix i de l’altre, llenguatge, emocions i empatia, memòria...
Activitats? Programacions? Fitxes? Bits?
Deixar fer, deixar ser. Donar temps i espai per a allò que s’esdevé, per a allò que fan que esdevinga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada