Gris, marró, grogós, negre..., hui el cel ha sigut de molts colors diferents, i a l'Escoleta n'hem seguit tots els canvis arrecerats darrere de la finestra, ben calentets i d'allò més encuriosits ("És de nit!").
Alguns infants jugaven a la classe i anaven i venien de tant en tant a la finestra, i d'altres han estat apegats al vidre tot el matí, embadalits davant de la "televisió" amb l'aiguarrada, els trons i rellamps, els núvols que corrien pel cel, la boira que esborrava el pati ("El pati no està!")... I quan ha parat una miqueta la ruixada... corrents al terral a xafar el fang (“com s’afonaven els peus!”), a pastar-lo, a fer pilotetes, a botar damunt dels bassals… gresca i meravellament, plaer i aprofitament.
Un dia que estem ben poc acostumats a veure; però que, tanmateix, hem gaudit com cada dia. Obrint de bat a bat les portes a allò que s'esdevé, i a la tothora sorprenent quotidianitat...
Alguns infants jugaven a la classe i anaven i venien de tant en tant a la finestra, i d'altres han estat apegats al vidre tot el matí, embadalits davant de la "televisió" amb l'aiguarrada, els trons i rellamps, els núvols que corrien pel cel, la boira que esborrava el pati ("El pati no està!")... I quan ha parat una miqueta la ruixada... corrents al terral a xafar el fang (“com s’afonaven els peus!”), a pastar-lo, a fer pilotetes, a botar damunt dels bassals… gresca i meravellament, plaer i aprofitament.
Un dia que estem ben poc acostumats a veure; però que, tanmateix, hem gaudit com cada dia. Obrint de bat a bat les portes a allò que s'esdevé, i a la tothora sorprenent quotidianitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada