Ahir va vindre al Trenet Cristina, la mare de Valentina, i, en posar-se unes sabates màgiques, va començar a saltironar pel pati dibuixant figures precioses amb el seu cos i somriures embadalits en els nostres llavis.
Tan bocabadats ens quedàrem, que avui, gràcies a Araceli, la mare de Leo, hem anat a la sala del Proyecto Inestable i, al ritme del poti-poti musical que ens han posat, no hem parat en torreta. Movent fins al dit menut del peu, corrent, botant i ballant; gaudint, al capdavall, d’aquesta manera tan bonica de comunicar-se, relacionar-se, sentir i emocionar-se que és la dansa.
Moltes gràcies, Cristina, Araceli i tot l’equip de la sala Espacio Inestable, i fins prompte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada