Cada matí, després d’acomiadar els pares dins de la classe, ens asseiem a terra i, parafrasejant la coneguda metàfora de Tonucci sobre l'educació, buidem les nostres butxaques.
Butxaques plenes de la pedreta tan bonica que dissabte vam trobar al Penyagolosa caminant amb els pares, del granets d’arròs que el iaio ens va ensenyar a tirar a la paella o del somriure de la nostra germaneta Berta quan l’acaronem.
Butxaques plenes de descobriments, emocions i preguntes amb què cada xiquet arriba cada matí a l’Escola i a partir dels quals bastim el dia.
I és que, sens dubte, el millor aprenentatge és l’aprenentatge vivenciat, aquell que es naix de les experiències dels xiquets i es nodreix de la seua pròpia motivació i dels seus propis coneixements.
Des de dilluns, però, a les nostres butxaques només hi ha lloc per a la vaca Paca! Després de la nostra estada a la granja, les tenim farcides de records que envaeixen les nostres converses, jocs, dinars… i, per descomptat, els nostres gargots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada