Cada xiquet i cada família és diferent, com també cada grup... i cada curs.
El 9 d'Octubre, com tots sabem, és un dia ben especial per a tots els valencians, i, per això, alguns anys ho hem celebrat al Trenet. Per exemple, fa dos anys, quan José, del forn Company, ens va coure la 'mocadorà' que vam pastar per regalar-los-la als amics del Centre de Pàrkinson del barri, que ens van rebre entre abraçades i contes en una vesprada per al record.
Altres anys, però, la resposta a la pregunta que ens plantegem sempre abans de cada festivitat –Té sentit que celebrem el 9 d'Octubre (o Carnestoltes, Nadal...) en aquest moment?–, ha sigut un no. Com enguany.
Quan valorem si té sentit o no celebrar una festivitat o una tradició pròpia de la nostra cultura, ens referim al fet que puga ser significatiu per als infants, és a dir, que puguem adaptar-ne la celebració a les seues necessitats i als seus interessos del moment (i no als de l'adult o als del calendari), i que, d’altra banda, els xiquets en puguen traure un profit real d'acord amb el seu moment evolutiu actual.
El 9 d'Octubre és especialment delicat, ja que té lloc tan sols un mes després que hàgem començat el procés de l'acolliment dels infants a l'escoleta.
Hi ha cursos en què aquest procés acaba molt prompte, de vegades per alguna raó, per exemple perquè la majoria dels xiquets ja venien l'any passat a l'Escoleta; però altres anys, la majoria, és més llarg o més curt perquè sí o perquè no, i és que cada xiquet i cada família és diferent, i, per això, també ho és cada grup i cada curs.
Enguany estem tendrets encara i l’acolliment avança més lentament que en altres cursos. Hi ha infants que s’estimen més no eixir encara de l’aula, d’altres que estan sempre al braç de la mestra... i, lluny de voler viure cap tràfec o sorpresa, necessiten la calma d’una rutina que a poc a poc comença a ser-los seguritzadora.
D'altra banda, la celebració del 9 d’Octubre també és complexa en el 0-3 perquè, més enllà, per exemple, de l'experimentació sensorial de pastar el massapà... el que hui commemorem queda molt lluny encara de la realitat dels xiquets tan menuts.
Per això, hui, com ahir, com despús-ahir... hem continuat vivint i creixent en el procés de 'conquerir' la seguretat de trobar-nos tranquils a l’Escoleta i la satisfacció de sentir-nos capaços de llançar-nos a explorar 'nous territoris', com ara, per exemple, atrevir-nos a gatejar, per primera vegada, fins al terral.
Fer nostres uns espais que ens eren, fins fa no res, desconeguts; teixir vincles amb persones –mestres i companys– que, fins fa no res, ens eren estranyes.
Aquesta és, ara com ara, la ‘conquesta’ dels infants; aquesta és, ara com ara, la seua ‘història’, la de cadascun d'ells: la 'història' de la descoberta del jo.
Ja tindran temps de conéixer la de l’altre, de conéixer la de nosaltres, els valencians... i d’entendre el perquè d’aquesta data tan assenyalada.
Fins aleshores, aquest és el seu, el nostre, 9 d’Octubre.
Quan valorem si té sentit o no celebrar una festivitat o una tradició pròpia de la nostra cultura, ens referim al fet que puga ser significatiu per als infants, és a dir, que puguem adaptar-ne la celebració a les seues necessitats i als seus interessos del moment (i no als de l'adult o als del calendari), i que, d’altra banda, els xiquets en puguen traure un profit real d'acord amb el seu moment evolutiu actual.
El 9 d'Octubre és especialment delicat, ja que té lloc tan sols un mes després que hàgem començat el procés de l'acolliment dels infants a l'escoleta.
Hi ha cursos en què aquest procés acaba molt prompte, de vegades per alguna raó, per exemple perquè la majoria dels xiquets ja venien l'any passat a l'Escoleta; però altres anys, la majoria, és més llarg o més curt perquè sí o perquè no, i és que cada xiquet i cada família és diferent, i, per això, també ho és cada grup i cada curs.
Enguany estem tendrets encara i l’acolliment avança més lentament que en altres cursos. Hi ha infants que s’estimen més no eixir encara de l’aula, d’altres que estan sempre al braç de la mestra... i, lluny de voler viure cap tràfec o sorpresa, necessiten la calma d’una rutina que a poc a poc comença a ser-los seguritzadora.
D'altra banda, la celebració del 9 d’Octubre també és complexa en el 0-3 perquè, més enllà, per exemple, de l'experimentació sensorial de pastar el massapà... el que hui commemorem queda molt lluny encara de la realitat dels xiquets tan menuts.
Per això, hui, com ahir, com despús-ahir... hem continuat vivint i creixent en el procés de 'conquerir' la seguretat de trobar-nos tranquils a l’Escoleta i la satisfacció de sentir-nos capaços de llançar-nos a explorar 'nous territoris', com ara, per exemple, atrevir-nos a gatejar, per primera vegada, fins al terral.
Fer nostres uns espais que ens eren, fins fa no res, desconeguts; teixir vincles amb persones –mestres i companys– que, fins fa no res, ens eren estranyes.
Aquesta és, ara com ara, la ‘conquesta’ dels infants; aquesta és, ara com ara, la seua ‘història’, la de cadascun d'ells: la 'història' de la descoberta del jo.
Ja tindran temps de conéixer la de l’altre, de conéixer la de nosaltres, els valencians... i d’entendre el perquè d’aquesta data tan assenyalada.
Fins aleshores, aquest és el seu, el nostre, 9 d’Octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada